JN Santaeulalia

Santaeulàlia teixeix una xarxa de coincidències. La tercera novel·la de l'escriptor té com a protagonista una mena de Quixot de l'Eixample obsessionat amb les novel·les policíaques.

En la seva nova etapa dins de RBA, La Magrana està posant ordre a les col·leccions i, com explica l'editor Carles-Jordi Guardiola, ara els títols giraran majoritàriament entorn de quatre eixos: Orígens, per a la no-ficció, Llibre de Butxaca, Esparver, per als escolars, i Les Ales Esteses, per a la ficció. En aquesta col·lecció és on ha aparegut la tercera novel·la de J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955). L'absent és fruit d'un "embrió" que l'autor va viure en un bar del carrer Pau Claris, ara fa uns deu anys. Ell estava assegut a la barra, fullejant una novel·la, i les noies que tenia al costat van dir les mateixes paraules que estava llegint en aquell precís moment. A partir d'aquí va sorgir la història d'un home -"grotesc, patètic, frustrat"- que veu com la protagonista del llibre que s'està llegint li passa just pel davant dels nassos. Què és realitat? Què és ficció? Tot i que Santaeulàlia vol deixar clar que la seva novel·la no és "teòrica sinó d'acció, i sobretot de bon llegir", en la seva història hi ha literatura dins la literatura i s'hi poden fer múltiples lectures.
Joc de ficció i realitat "El personatge s'adona que pot controlar les persones que són dins de la novel·la que ell està llegint, però amb una diferència: ell no és dins de la novel·la i això el preocupa força. Es planteja una mena de dubte hamletià: ser-hi o no ser-hi? M'agrada que al final el lector quedi perplex, com passa en el món real. Li faig aquesta mala jugada al lector encara que espero que no es revengi", avisa Santaeulàlia, que va guanyar el premi de la Crítica Serra d'Or de l'any passat amb Bulbs, una novel·la que té punts de relació amb L'absent. Santaeulàlia, a banda d'escriure ficció literària, és traductor de poesia japonesa i creu que aquesta feina l'ha influït d'alguna manera en els seus textos de creació: "Hi he descobert la importància de no dir les coses, sinó de deixar que el lector les endevini, i això, de fet, passa en totes les grans obres. Llegint haikús aprens que tota obra literària és un exercici d'eliminació i no d'afegiment".

Article aparegut a “La Vanguardia” el 20/11/2000, a cura de Rosa Maria Piñol

Josep N. Santaeulàlia edita "L'absent", juego literario en clave de novela negra

Josep N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955), narrador, poeta y ensayista, sorprendió a principios del año pasado con Bulbs, novela de atmósfera inquietante sobre un mundo de espejismos y falsas apariencias que en cierto modo de repite en L'absent, su nueva novela, publicada como al anterior por La Magrana. Se trata, como aquélla, de una novel·la negra, pero un tanto peculiar, ya que el autor desarrolla su historia a través de un ejercicio metaliterario, introduciendo literatura dentro de la literatura, como Don Quijote, el personaje que enloquece leyendo libros de caballerías y acaba como protagonista de uno de ellos, también el personaje central de L'absent lee una narración policiaca y llega a implicarse en su trama con la intención de resolverla."Me ha interesado desarrollar lo que le ocurre a un personaje que lee una historia de ficción y de pronto se da cuenta de que la peripecia que lee está sucediendo realmente junto a él", explica Santaeulàlia. El protagonista es un intruso, ya que ocupa el lugar del policía que debía haber investigado el caso, pero es al mismo tiempo el ausente al que alude el título, porque no aparece en la novela de ficción que está leyendo. "Se ve inmerso en un dilema hamletiano, y su ausencia de la historia le preocupa -señala el autor-. En este sentido, la problemática que he intentado reflejar es más existencial. Planteo la idea de que la novela es el origen de la realidad, su código genético". El autor deja el final abierto, y el lector tiene la opción de creer que todo ha sido una locura del protagonista.

Article aparegut al diari “Avui”, el 04/01/01 a cura d’Anna Maria Gil

El capítol final d’aquesta particular novel·la negra, on l’Antoni, tancat a la presó sota l’acusació d’un crim terrible, es refereix als lligams entre realitat i ficció,i a la necessitat de crear per ésser, recorda les reflexions de l’inefable Roland Barthes al voltant del gènere autobiogràfic. Barthes afirmava que l’acte d’escriure la pròpia biografia, el fet de ser conscient de parlar d’un mateix, dóna significat al propi jo. És a dir, Barthes és el text escrit per la seva mà, el seu cor i la seva ment. Encara que, després, matisa i diu que el llenguatge moltes vegades és alienant, perquè ens ha estat imposat, i que el subjecte té una existència més enllà del llenguatge que el llenguatge no pot expressar. L’autobiografia, conclou Barthes, és també un acte d’autoabolició. I l’Antoni, el venedor de llibres a domicili i lector empedreït, l’home gras, sense lligams afectius i alcohòlic, el boig que mai no ha trobat un lloc al món, escriu L’absent, aquesta novel·la autobiogràfica sorgida –l’assumpte és complicat– d’un llibre de ficció titulat El triangle. Escriu per fer-se tangible, per sentir-se protagonista i jugar un paper en la història. I ho fa des de la sòrdida i humiliada solitud de la presó, amb l’única esperança que un dia el penjaran d’una corda. Escriu de pressa, per acabar aviat amb el llibre i amb la vida. Escriu a la manera de Barthes, com qui fila un capoll de seda: “No pas com un sarcòfag on morir, sinó com un espai on renéixer més pur”. J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) ja havia abordat aquest tema fa déu anys, en un conte aparegut a Tapís –un recull de textos d’escriptors gironins–, amb el mateix títol de la novel·la que ara llegeix l’Antoni, El triangle, ambientada a Itàlia i basada en un crim passional que implica un far-macèutic enverinador, una exmodel, i l’amant arquitecte de l’esposa infidel. Una novel·la negra amb un investigador inoperant que defrauda les expectatives de l’Antoni. I és per això que l’Antoni s’entesta a reescriure-la a Barcelona. I a protagonitzar-la amb funestes conseqüències. Si més no, des d’una lectura diguem-ne convencional. L’absent és una paròdia del gènere negre, en la línia antirealista de Beckett, Borges o Calvino, amb la qual J.N. Santaeulàlia intenta construir una al·legoria sobre la relació entre vida i literatura. Com havia fet a la magnífica Bulbs (premi de la crítica Serra d’Or, 1999). Però, L’absent, malgrat que vol representar la realitat amb personatges de característiques humanes que viuen circumstàncies insòlites i contravenen les lleis de la lògica, no acaba de crear un món. La teoria s’empassa la fabulació. I, sobretot, serveix per il·lustrar les pròpies dèries existencials i filosòfiques. Que, ben mirat, no és poc.

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]