"La suerte del cazador" dins Barcelona, un dia

La suerte del cazador narra la història d'un lladre de llibres especialitzat a robar-ne de rars. La narració té com a situació temporal la postguerra, en la qual hi havia un llistat de llibres prohibits. El protagonista compara el seu art amb el de la cacera. Per a ell el llibre és com una pressa que s'ha d'estudiar, envoltar i, finalment, caçar. L'ocasió se li presenta quan passa per davant de la llibreria de los Hermanos Sánchez. Aquesta és una de les ben assortides de Barcelona, pel que fa a llibres d'antiquari. Els seus propietaris eren homes molt desconfiats i, en la llibreria, deixaven les vendes en mans dels dependents i ells es limitaven a vigilar. Quan el nostre protagonista passa per davant de la llibreria els dos germans estan descarrengant caixes de llibres, l'ocasió per a ell és immillorable. Entra a la botiga i pren les peces més cobdiciades i se les posa sota el braç, dissimulades amb un diari. Per a no atraure sospites compra una edició anglesa de la traducció de la Ilíada de Samuel Johnson. En el moment de pagar el llibreter li regala el llibre perquè és un estudiant sense diners. Ell, sorpès, ho refusa perquè amablement però el propietari li diu que se l'emporti i agafant-lo pel colze l'empeny cap al carrer, fent perillar així el robatori.