Biografia

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Fill d'una família d'industrials. Estudià batxillerat i, un cop acabat, entrà a treballar en el despatx del seu pare. A Maragall no li agradà la feina i, finalment, contradigué la tradició familiar i es llicencià en Dret el 1884 a la Universitat de Barcelona, carrera que no arribà a exercir. Rebé una formació adequada a la seva condició social: aprengué anglès i alemany, a part de francès i italià; cursà, també, estudis de piano. El 1890 entrà com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicaria més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. El 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tingué tretze fills, i començà, aquest mateix any, la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor a Catalunya. L'any següent, ja és citat per Josep Yxart com un dels poetes que trenca amb la poesia dels certàmens i escriu de manera individual i moderna. Les primeres poesies de Maragalldaten de 1878; tres anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el 1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el conegut poema La sardana. L'any 1900 viatjà a Madrid i a d'altres indrets de Castella, i així inicià una intensa relació epistolar amb alguns intel·lectuals castellans (sobretot amb Unamuno). El 1903 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Arran de la Setmana Tràgica publicà una sèrie d'articles a "La Veu de Catalunya" que produïren un gran impacte en l'opinió pública. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigué malalt el mes de novembre d'aquest mateix any i el 20 de desembre morí a Barcelona. Representant del Modernisme, de la seva obra destaquem, en el camp de l'assaig l'Elogi de la paraula (1903), l'Elogi de la poesia (1907), a més dels articles teòrics publicats a "La Veu de Catalunya" i a "L'Avenç", i en el camp periodístic, articles tan importants com "Ah!... Barcelona", "L'església cremada" o "La ciutat del perdó". La seva obra poètica més important estaria constituïda per Poesies (1895), Visions & Cants (1900), Enllà (1906), El comte Arnau (1911, última versió), que representaria la poetització de les llegendes populars, Seqüències (1911) i Nausica (1913). Traduí Nietzsche, Novalis, Goethe i Homer, entre d'altres.

Obra

Notes autobiogràfiques

Notes autobiogràfiques són breus anotacions sobre la seva vida particular i íntima, redactades pel poeta català Joan Maragall i Gorina (1860-1911), que, per la seva sinceritat, constitueixen un document de valor inapreciable per a comprendre l'actitud espiritual de la seva obra i de la seva vida. van Ser escrites en dos moments: I) d'octubre de 1885 a maig de 1886, quan el poeta comptava 25 anys; II) el 10 d'octubre de 1910, data que complia l'autor els 50 anys. Aquestes Notes figuren al principi del volum Estudis biogràfics, V de l'edició definitiva de les seves Obres completes, aparegut a Barcelona el 1930. El primer fragment és una meditació sobre la situació personal del poeta. En ocasió d'haver complert els 25 anys fa una revisió i una anàlisi de la seva vida: commemora melancòlicament la seva infantesa; ens parla de la seva preocupació amorosa en la recerca de l'ideal femení; dels seus somnis de glòria (« i ... i fins he cregut que un dia el món tindria interès a conèixer les vicissituds de la meva existència!»); de l'ideal que per a ell constitueix la Bellesa en les seves tres formes de Naturalesa, Art i Amor; de la inquietud de si arribarà algun dia a ser un veritable artista o serà sempre, a causa de el seu caràcter indolent, un «dilettante»; del seu anhel de felicitat, etc. Però en el fons té una gran seguretat en la seva vocació poètica i una gran fe en la vida. Dut per això ens conta com va abandonar la indústria paterna i va ingressar en la Universitat de Barcelona: «Entro per vegada primera en el temple de la saviesa», es va dir. L'ambient universitari, els companys, la nova forma de vida van anar per a ell una revelació, la troballa d'alguna cosa que desitjava ardentment trobar: «això fou per a mi com una terra.de promisión, com si entrés en una pàtria, després d'una absència gairebé inmernorial». I aquest primer fragment ho tanca Maragall amb un gest d'expectació davant la vida, l'amor i l'art. El segon fragment, escrit als 50 anys, molt breu, és una resposta als dubtes i preguntes de la seva joventut: la vida ha estat benèvola per al poeta, que es creia tan feble. Tot s'ha complert: l'amor, la glòria la Possessió de la Bellesa, la seguretat personal- i Maragall, amb la mateixa sinceritat d'abans, afirma que és un home afortunat, una pura criatura de la Providència divina».

Oda nova a Barcelona

Oda nova a Barcelona és un exponent d'una nova societat en construcció. És un text que va ser iniciat com una mena d'actualització de l'oda verdagueriana, al compàs majestuós dels alexandrins. A mig escriure-la, però, s'esdevingué la Setmana Tràgica, amb el sotrac que representà, particularment per a Maragall. S'estronca, aleshores, el ritme pausat i majestuós del poema per donar pas a un seguit de versos trencats, que s'encavalquen precipitadament, amb aire acusador i es clou el poema amb una declaració de barcelonisme.

Documentació

Links

http://www.intercom.es/folch/poesia/maragall.htm

Conté una petita una nota biogràfica, els poemes i una selecció de nou poemes. A més hi ha la possibilitat de veure la traducció dels poemes a l'anglès.

http://www.partal.com/aelc/autors/maragallj/index.html

Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions. E-mail

http://www.uoc.es/lletra/cat/noms/joanmaragall.html

Web de l'auor a Lletra

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]