corpus
literari
|
|
Joan Sacs (Barcelona, 1878-1948). Pseudònim de Feliu Elias. Cal destacar el seu vessant polifacètic: féu de dibuixant de caricatures, que signava amb el pseudònim d'Apa a "Cu-cut!", "La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa", "Papitu", entre d'altres, i també a "Paris Midi" i "Paris Journal"; escriví nombroses monografies, principalment d'art, entre les quals citem Martí Alsina (1913), La pintura francesa moderna fins el cubisme (1917), El moble de Xina (1925) i L'escultura catalana moderna (1926-28), o bé La vida de Damià Campeny (1938), Xavier Nogués (1945), entre d'altres. El 1919 exposa al Saló de Tardor de París. L'any 1920 el trobem donant classes a l'Escola de Bells Oficis, alhora que exerceix de crític d'art en els diaris i les revistes "La Publicitat", de Barcelona, "L'Amour de l'Art" i "Formes", de París, i "Antiques", de Boston. Entre els seus contes cal esmentar Perennitat, El nuvi, Ideals i La Carmeta maca; també és autor d'una comèdia, Una bona caricatura mai no és estèril.
Vida i mort dels barcelonins
Vida i mort dels barcelonins és un recull de narracions on amb un humorisme que la final esdevé tràgic, l’autor palesa una visió profundament desencisada de la condició humana. Al contes, d’una extrema concisió, hi juga un paper destacat el parlar col·loquial i, sobretot, els modismes i les frases fets, sovint reveladores de les maneres de ser dels personatges.
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]