Biografia

Lluís Permanyer (Barcelona, 1939). Periodista, assagista. Va estudiar la carrera dedret, però s’ha dedicat des de molt jove al periodisme, va col·laborar a “Destino” i des de 1996 és redactor de “La Vanguardia”. Ha guanyat els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987). Atret per la ciutat i bon coneixedor seu, n’ha esdevingut cronista i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema, amb un estil planer, sovint il·lustrats; a Que la saps aquesta (1996), per exemple, recull anècdotes de figures barcelonines importants; a Segarra, vist pels seus íntims (1982) evoca la vida i l’obra d’aquest destacat autor a qui va conèixer i a qui admira. Interessat també per l’art, ha publicat, entre d’altres, Miró, noranta anys (1984), Tàpies i la nova cultura (1986), Clavé escultor (1989), Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (1991), Brossa per Brossa records (1999). La seva última obra és Amor a l’ombra de pedra blava (2000).

Obra

Un amor a l'ombra de la pedra blava

Un amor a l'ombra de la pedra blava és una història de seducció d'una ciutat, Barcelona. És un procés de seducció en la persona d'una dona jove, refinada i sensible. Eulàlia, la protagonista, en visita forzada a Barcelona, sent, d'entrada un impuls de rebuig. Després, subtilment, Barcelona l'atrau, la capta de sorpresa en sorpresa, que té el seu punt culminant en el dia de Sant Jordi. El fil conductor del relat és la persona d'un discret, culte acompanyant que la inicia en el coneixement de la ciutat i la indueix a descobrir por si mateixa olors, modulacions, colors, contrastos, silencis. Eulàlia no és una extranya en terra extranya. La vida del padre, ja mort, que visqué a Barcelona abans del seu exili. Por això la novel·la lo és la novel·la que el pare d'Eulàlia relatà: la Barcelona exaltada i mítica de la revolució i la guerra així com de la postguerra. L'autor trenca la continuïtat narrativa i alterna entre el diario íntim d'Eulàlia, el creauament de cartes amb la seva mare i la trobada amb el passat, amb la visió de llocs i carrers en què la ciutat conforma la seva fesonomia intransferible.

Documentació

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]