L'anarquista nu

L’anarquista nu alterna parts epistolars amb confessions íntimes del narrador, Aureli Santoja, un jove que se n’ha anat a viure a Amsterdam. El relat s’inicia amb una carta d’un desconegut, antic amant de Santoja, que se sent abandonat i projecta el seu desconsol en les coses que el volten. L’espai privat s’oposa a una ciutat carnavalesca, el barri que envolta l’Estació del Nord on pul·lula una colla de personatges marginals, tranvestits amb noms de guerra pintorescos: La Loca d’almenara, Toia, “la Pudenta”, La Fallera Ortopèdica, Àcrata Lys. Es lliure voluntàriament a l’excés per a subvertir l’ordre, regiar-se la pell, refer a la inversa el camí que els seus avantpassats es van veure obligats a seguir per les conveniències històriques. L’estat d’ànim dels personatges modifica la percepció de l’entorn.