Biografia

Miquel Llor (Barcelona, 1894-1966). De família modesta, fou el segon de tres germans. Cursà estudis primaris però aconseguí una sòlida cultura gràcies a una tenacitat exemplar. Atret inicialment pel teatre i per la música, finalment es decantà per les lletres, influenciat pels cursos sobre literatura catalana que impartia Jordi Rubió i Balaguer. Així el 1925 publica el seu primer llibre, Història grisa. L'autor compaginà el conreu de la literatura amb la feina de delineant fins al 1928, any en què entrà a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, on s'encarregà de la revisió ortogràfica d'escrits en català; aquest mateix any publicà la seva segona novel·la, Tàntal, que produí una forta sensació en ser titllada d'immoral pel seu freudisme, un dels trets dominants de la literatura europea. El 1930 és quan l'autor arriba al punt culminant de la seva creativitat; així escriu l'obra de teatre Pas de núvols, encara no editada, i publica, el mateix any, el seu primer recull de contes, L'endemà del dolor. Bon coneixedor de llengües, tradueix Proust, Giovani Vega, Gide i Moravia. El 1931 publica Laura a la ciutat dels sants, la seva novel·la més important, i L'oreig al desert (1934), el seu segon recull de contes, i és membre del PEN Club. Després de la Guerra Civil, continua la seva feina a l'Ajuntament després d'haver passat la depuració política, però literàriament no torna a la llum fins el 1946, any en què l'editorial Selecta compra els drets de les obres que havia publicat. L'any 1947 publica El somriure dels sants, continuació de Laura a la ciutat dels sants, de la qual farà una versió teatral el 1950, i segueixen Un camí de Damasc (1959) i Joc d'infants (1950), potser la novel·la més important d'aquest nou període. El 1952 aplega la seva narrativa curta en un sol volum, Tots els contes. Al final de la seva vida es dedica al comerç d'antiguitats, feina que ja havia començat abans de la guerra, obrint una galeria a Tossa de Mar.

Obra

Tàntal

Tàntal té com a protagonista Eloi Torroella,f ill d'uns aristòcrates arruïnats del camp de Tarragona, decideix viure a Barcelona per desempallegar-se de la molesta influència de la seva mare. A la ciutat coneix a Mateu, amic fidel que l'ajudarà fins al final en totes les seves inquietuds. Eloi, a pesar del seu sorruderia i timidesa, assisteix a una festa a casa d'uns parents de Mateu, on coneix a Eulàlia, prima d'aquell, i a Blai Giberola, nòvio de la noia. De sobte i sense saber per què, però segurament a causa del seu temperament impulsiu i que es compromet amb facilitat, sent un estrany interès per Eulália, li fascina la vivesa i el caràcter dominador de la noia, i es turmenta en comprendre que Blai Giberola no està al nivell espiritual de la noia. Però Blai es mostra amable i humil amb ell, sense sospitar que s'ha interposat en el seu camí, fins que una subtil galanteria d'Eloi amb Eulàlia li descobreix, la realitat de la situació. En la nit de Sant Joan, el jove Torroella confessa a la noia la seva passió i intenta besar-la, però en aquell instant arriba Blai, i Eloi, en lloc d'afrontar la nova situació com hagués desitjat Eulàlia, fuig covardament. Vaga sense rumb per el Paral·lel i segueix a la primera desconeguda que el sol·licita. Però sempre el persegueix el record d'Eulàlia. Malalt i abatut, passa diversos dies en llit, delirant. Ja convalescent, s'instal·la per unes setmanes a la casa de camp de la família Mateu. Les germanes d'aquest, Cándida i Rosa, l’acullen amb simpatia; però Eloi no reacciona i segueix esquerp i amb complex de fracassat. Rosa li recorda espiritualment a Eulàlia, i la seva presència, cosa que l’enerva i li impedeix assossegar-se. La família de Mateu ho interpreta com un signe d’ingratitud, i des d'aleshores es crea al voltant d'Eloi un clima de rancor i d'hostilitat que acaba, després d'una escena violenta amb Rosa, fugint de la casa dels seus amics. Però Mateu surt a buscar-lo i el troba a la ciutat, malferit i mòrbidament abstret. La malaltia, molt agreujada ja, l’ha tornat insensible, i Eloi ho ha oblidat tot i sols monologa incansablement. Llavors Mateu comprèn i es rendeix davant el fat advers del seu amic. Aquesta obra podria subtitular-se: estudi d’un caràcter. El drama espiritual d'Eloi està en el fet que cada vegada que pretén salvar-se del seu destí morbós i arribar a ser un home normal, la neurosi, el seu Tàntal, li surt al pas i el segrestra novament. Encadenat al seu dolor i a la seva soledat, acaba per tancar-se en el seu orgull i confessar, al final de la novel·la, que sols ell posseeix la veritat. Llor es complau en l'evocació dels llocs més típicament barcelonins, donant un gust molt líric i ciutadà a la novel·la.

Documentació

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]