Biografia

Néstor Luján i Fernández (Mataró, Maresme 1922 - Barcelona 1995). Periodista i escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres (1943) i obtingué el títol de periodista (1952). Des de molt jove col·laborà a la premsa catalana de més relleu, on destacaren els seus articles polifacètics i el seu estil àgil i amè. Vinculat al setmanari "Destino" des del 1943, en fou director en 1958-75. Dirigí també la revista "Historia y Vida" (1975-92). Especialitzat en gastronomia i tauromàquia, publicà, entre altres obres: De toros y toreros (1946), Historia del toreo (1967), Guía de la Costa Brava, Libro de la cocina española (1970, amb J. Perucho), Y Mussolini creó el Fascismo (1971, amb Luigi Bettonica), El libro de la cocina española (1977), Viajes por las cocinas del mundo (1983), La cocina moderna (1985), amb la col·laboració de la seva dona Tin Luján, Cuento de cuentos (1993), sobre les dites populars, etc. Al final dels anys vuitanta, època en què començà a publicar regularment en català, encetà una prolífica etapa com a novel·lista, centrada en la recreació d'ambients i personatges històrics. En castellà, cal esmentar Decidnos, ¿quién mató al conde? (1987), premi Plaza i Janés, Por ver mi Estrella María (1988), La puerta de oro (1990) i Los espejos paralelos (1991). En català destaquen Casanova o la incapacitat de perversió (1988), A Mayerling, una nit... (1990), La folla jornada (1991), La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) i Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi 1995). Publicà també els reculls d'articles Temps que passa, gent que queda (1989) i El túnel dels anys 40 (1994) i el Diccionari Luján de gastronomia catalana (1990). També publicà Mitges negres (1992), Los espejos paralelos (finalista del premi Planeta 1991), Les tres glorioses (premi Pere Quart d'humor i sàtira 1992), Premio Nacional de gastronomia 1974, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Era acadèmic de medicina i oficial de l'Ordre des Arts et des Lettres de France. Una setmana abans de morir havia guanyat el premi Sant Jordi de novel·la per Els fantasmes del Trianon.

Obra

La Rambla fa baixada

La Rambla fa baixada està dividida en tres parts i estructurada en forma de crònica. Retrata l’ambiente, la mentalita, la cultura, el pensamient polític, los gustos i els plaers, ocults o no, de l’alta burgesia catalana durant l’agitat bienni que precedí a la guerra civil espanyola. L’acción arranca en los dies previs a la proclamació de l’efímer Estat Catalá pel president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. El núcli principal de la novel·la lo protagoniza una típica família acabdalada i cosmopolita, els Bové, que viu en ple Eixample, barri de Barcelona planificat per l’enginye Ildefons Cerdà a mitjanssegle XIX. El patriarca, don Francesc, home de negocis escèptic i esquerp, però intel·ligent, generós i comprensiu, propietari de nombrosos immobles, d’una important fàbrica de filats i soci de diverses companyias extrangeras, situades principalment a Anglaterra, defensa els ideals de la Lliga, partit nacionalista de dretes. Amb ell viu la seva esposa, donya Mercè, una beata amb aires aristocràticos, i, com era habitual en aquella època, el primogènit, Lluís, amb la seva esposa, Mary, i els fills d’ambdós, Francese, Víctor, Xénia i Carles, atesos per un servei domèstic sol·lícit i abnegat, compost per dues criades i una cuinera. Don Lluís pertany a Acció Catalana, un partit també de dretes i catalanista, però més intel·lectual que el del seu pare, mentre que el nét gran s’acosta, per interessos del cor, al més extremista Estat Catalá, formació política procliu a implantar una república catalana en el marc d’una Espanya federal. Es desconeixen quines són les tendències polítiques concretes de Víctor, que manifesta ser insensible a aquestas qüestions, si bé com Xénia, l’única noia, giren a l’entorn lliberal catalanista. La jove admira algunes de les posicions d’alliberament femení del moment. Al contrari, la seva mare, Mary, actua de la marteixa manera que les dones que la precediren, aparentant un total distanciament i indiferència davant els asumptes polítics i expressant en raríssimes ocasions i només en la més estricta intimitat els seus sentiments punts de vista. En realita ella és partidària de posicions més espanyolistes i monàrquiques. Per això quan sap que el seu fill menor, Carles, es membre actiu de la Falange experimenta un sentiment d’angouxa però no de angustia però no de rebuig. Quan esclata la guerra civil, tampoc és repudiat per seu avi. Al contrari, li aconsella prudència i li dóna suport. En realita, don Francesc, face el que sempre ha fet: respectar i ajudar els diferents membros de la família, siguin quines siguin les circumstàncies en què es trobin. Els dos anys d’història per aquesta saga familiar serveixen per a retratar els escenaris que freqüentaven. A través de la narració l’autor en fa veure el comportament hipòcrita entre familiars i amistats. També s’entreveu l’entramat de les relacions laborals; l’exquisit ambient dels grans hotels i restaurants de luxe o l’alegre, exòtic i, en ocasions, bohemi dels nombrosos establiments: music-halls, bars o cabarets, que obrien les seves portes a les Rambles; establiments que eren freqüentats per la població masculina barcelonina. Asssitim, també, a altres episodis que constituïen la part oculta d’aquesta societat. Entre ells, les silenciades però més o menys tolerades relacions dels homes ab prostitutes, que si trobaven algú amb capacitat econòmica suficient i sentía un afecte especial por elles, eren apartades del bordell i mantingudes de per vida. També hi havia relacions extraconjugales amb algunes amistats; les relliscades dels joves i impetuosos enamorats, que, en teoria, havien de relacionar-se sempre sota l’estricta vigilància d’un familiar, o els fills naturals, fruit d’amores il·lícits, que, en el millor dels casos, eren reconeguts i educats pulcrament. La novel·la, per altra banda, exposa els principals esdeviments de la història de Catalunya i d’Espanya durant el conflictiu període que va des d’octubre de 1934 fins l’inicio de la guerra civil espanyola el julio de 1936.

Documentació

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]