Biografia

Obra

De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi

L’any 1939, Otília Castellví, una modista del barri de Gràcia de Barcelona, va haver d’emprendre, com tants d’altres catalans, l’exili cap a França. Abans, però, havia viscut els fets d’octubre de 1934 i havia patit la tètrica realitat dels calabossos de la policia estalisnista a Barcelona, les txeques, on va ser empresonada per pertànyes a un partit polític, el POUM. Va haver d’empendre un llarg viatge que, passant pels camps de concentració francesos al Rosselló, l’ocupació a l’Alemanya nazi, la feina a Alemanya i la fugida a Caracas. Tot això la converteix en un testimoni històric I humà ecepcional de vint anys cabdals per Catalunya, Espanya I Europa. És un testimoni viu i autèntic de la memòria més pròxima, una descripció detallada i extensa que no ha de deixar indiferent.

Documentació

Article publiat a “El Periódico” el 27/06/03 per Marta Pessarrodona

Una modista entre guerres

Cinc anys després d'una primera edició amb un altre títol, 1926-1946: Vint anys d'història (Oikos-Tau), Quaderns Crema torna a publicar aquest volum que és un magnífic testimoni d'una modista de Gràcia, Otília Castellví (1917-2001), que recorre la difícil trajectòria d'una esquerra durant la guerra civil espanyola i tot el que va venir després: l'exili. Un llibre que, com diria algú, "fa mal", perquè ens obliga a desplaçar la culpabilitat dels il.legals, dels franquistes, dels feixistes, també a l'esquerra. Ras i curt, l'autora era una modista políticament conscienciada, militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) que va caure sota la repressió dels marxistes estalinistes en plena guerra (txeca inclosa). Dividit en 13 capítols, seguim les peripècies de l'autora, una menestrala de Gràcia, dels anys 20 fins a Veneçuela, passant per França, Luxemburg, Alemanya, amb ingenuïtat, podríem dir. El títol que tenen ara aquestes memòries, molt més suggeridor que el primer, concorda perfectament a allò que el volum ens dóna, testimoni des del poble i amb gràcia. La qual cosa no ens evita que, com a lectors corrents, tornem al que ens sembla el document més esfereïdor d'aquella guerra dins de la guerra, la dels marxistes estalinistes contra els marxistes a seques, amb poca influència, pel que fa a l'autora, del Trotski tan fera negra dels estalinistes. Ens referim a l'obra de Stephen Koch El fin de la inocencia. Willi Münzenberg y la seducción de los intelectuales (Tusquets), llibre convenientment silenciat, per veure que el pacte entre Hitler i Stalin va anar molt més enllà del que ens crèiem. Insisteixo, des de la posició de lectora corrent. He parlat d'ingenuïtat. Certament, arran del tracte afrós dels francesos als pobres exiliats espanyols, l'autora no s'està d'apreciar la gentilesa alemanya, encara que això ja fos moneda en curs durant el nazisme. El lector apreciarà el pacifisme de l'autora, el seu crit contra la guerra, sempre que oblidi que, si els aliats no haguessin respost, Adolf Hitler s'hauria apoderat d'Europa.

Article publicat al diari “Avui” el 26/06/03 per Joan Agut

Guerra i exili

Otília Castellví (Astúries, 1917 - Canet de Mar, 2001) l'any 1996, a la vora dels vuitanta anys, va escriure les seves memòries de guerra i d'exili. Modista de professió i veïna de Gràcia, Castellví va sentir de molt jove la crida de la rebel·lia contra la dictadura de Primo de Rivera obeint un sentiment instintiu catalanista i republicà, que anys després prendria consciència social. L'any 1932, quan tenia 25 anys, la noia va ingressar al Bloc Obrer i Camperol, partit d'inspiració comunista, dissident de la Tercera Internacional, dirigit per Joaquim Maurín. Com una militant més d'aquest partit, integrat a Aliança Obrera, va participar als fets del 6 d'octubre del 1934 quan el govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, es va revoltar contra el govern de dretes de Madrid, fruit de l'entesa entre Alejandro Lerroux i Gil Robles. A l'esclat de la Guerra Civil Otília Castellví era una activa militant del POUM, partit marxista però no integrat a la Internacional Comunista, resultat de la unió entre el BOC i Esquerra Comunista, dirigida per Andreu Nin. El mes de maig del 1937, en plena Guerra Civil, els comunistes del PSUC van iniciar una ofensiva contra el POUM i els seus dirigents, amb l'assassinat d'Andreu Nin i la persecució dels seus militants. Castellví, a conseqüència d'aquella lluita, fou empresonada en una txeca de Barcelona acusada de traïdora. Va ser torturada i empresonada fins al dia abans que les tropes de Franco van entrar a Barcelona. Amb el seu company sentimental i polític, Llorenç, la parella va viure uns mesos amagada en la Barcelona envaïda i humiliada pel terror feixista fins que l'agost del 1939 van poder passar a França.

L'INFERN DE FRANÇA

França, la pàtria de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els fou molt amarga. Castellví descriu l'infern dels camps de concentració d'Argeler i el malson de les presons de Perpinyà i Dijon. En esclatar la Segona Guerra Mundial, separada del seu company Llorenç, Castellví, després d'un breu pas per Luxemburg, va entrar a l'Alemanya nazi com a treballadora estrangera acompanyada de Linus Moulines, un jove intel·lectual del POUM, fidel enamorat i protector de la noia. La sorpresa de la parella va ser que en la temuda Alemanya nazi la gent els tractava amb l'amabilitat i la consolidació que els francesos els havien negat. Com a treballadors estrangers van viure a Frankfurt, Darmstadt i Kimhiem, un poblet a les ribes del Mosel, regió del cèlebre vi del mateix nom. A Alemanya hi van passar tota la guerra, fins i tot s'hi van casar, i foren testimonis dels brutals bombardejos aliats sobre les poblacions civils de la majoria de les ciutats del país. A la fi de la guerra, amb la il·lusió de tornar aviat a Catalunya, en Linus i l'Otília van passar a França, on es van trobar per segona vegada amb l'hostilitat dels francesos xovinistes i despectius envers els refugiats de sota la ratlla dels Pirineus. Després d'uns mesos a París, on van ser ajudats per antics camarades del POUM i per algunes famílies catalanes, com la de Ferran Canyameres, van embarcar cap a Veneçuela, on Castellví tindria el seu únic fill i on iniciaria una nova vida. El valor de les memòries d'Otília Castellví consisteix en el fet que són el testimoni viu d'una dona senzilla i valerosa a la qual li tocà viure un drama que la depassava i que va superar per instint de supervivència. L'obra reflecteix, així mateix, la ignomínia dels estalinistes, la duresa de cor dels francesos amb els refugiats catalans i espanyols i la bonhomia del poble alemany i el seu patiment com a víctima de la guerra, iniciada per Hitler amb el consentiment explícit de la població, que posteriorment en sofriria les conseqüències. De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi és una obra remarcable, llegidora i emocionant com una novel·la.

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]