Biografia

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Pertanyent a una família de propietaris rurals, d'ideologia conservadora, que hagué d'amagar-se per les comarques de Girona en esclatar la Tercera Guerra Carlina. En acabar la guerra s'instal·là a Girona, on estudià el batxillerat, tot fent llargues estades d'estiu al mas del seu pare, on s'esplaia amb la vida del camp, la cacera i la contemplació de la natura, elements recurrents en la seva obra narrativa posterior. El 1885 es traslladarà a Barcelona per cursar estudis d'enginyeria, que abandonarà per matricular-se a la Llotja, amb el propòsit d'esdevenir pintor. El 1890 tornà a Girona i contragué matrimoni amb Neus Salazar. No aconseguint l'èxit que esperava en la pintura, tempta la literatura i, alhora, ingressa en les files del catalanisme progressista. Dirigeix el diari "Ciudadanía". El 1906 publica Josafat, que provoca un escàndol considerable pel seu contingut eròtic i sacríleg. Posteriorment publicarà Nàufrags (1907) i els reculls de contes, Crisàlides (1907) i Proses bàrbares (1911). El 1912 abandona Girona, asfixiat pel provincianisme i per les penúries econòmiques. Col·labora a "L'Esquella de la Torratxa" i a "La Campana de Gràcia". L'arribada del Noucentisme significa el seu arraconament com a escriptor, per la seva adscripció al Modernisme, i no tornà a publicar fins que la influència noucentista caducà; així l'any 1925 publica Jo! Memòries d'un metge filòsof, i més tard, la trilogia Entre la terra i els núvols, que té com a base argumental la seva pròpia biografia, composta per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948), publicada pòstumament.

Obra

L’hereu

L’hereu narra la vida d'Innocenci Aspriu, qui durant l'hivern estudia en Girona i a l'estiu viu en joiosa comunió amb la naturalesa al Mas Aspriu. A l'acabar el batxillerat marxa a Barcelona per iniciar la carrera d'enginyer i s'allotja a casa d'uns amics de Carles Reixac, el seu company d'institut. Allà s'enamora d'Eugènia, la filla de la casa, que, en un principi el rebutja, però acaba rendint-se a aquell esperit candorós i selvàtic. Innocenci deixa els estudis i pretén dedicar-se a la pintura, però el seu pare el reclama per a ensinistrar-lo en les funcions de futur hisendat i per allunyar-lo, al mateix temps, d'Eugènia. Innocenci obeeix, però, poc després, es casa clandestinament amb Eugènia i sols la porta a la casa paterna quan la seva mare cau malalta greument. Mor el seu pare i ell es fa càrrec de la hisenda, que finalment ven per pagar les hipoteques i les pèrdues produïdes per l'incendi del bosc. Abunden en l'obra llargues descripcions de la vida de la muntanya, d'escenes de caça i pesca i de l'explotació de los alcornocales. Bertrana és un gran poeta en prosa, que sap captar l'aspecte cromàtic i sensual del paisatge. I aquest és un personatge més de la seva novel·la, potser el més important, grandiós i invasor. Innocenci és sols un contemplatiu que viu intensament la misteriosa metamorfosi de la naturalesa. La seva aspror selvàtica es barreja amb un infantilisme gairebé rousseaunià. El llenguatge de Bertrana combina la riquesa de les variants del Campo de Tarragona i de la comarca de La Selva. I sempre troba, al costat de la qualitat única de l'adjectiu, la imatge essencial que ens doni sobtadament una visió completa de l'escenari immediat.

Documentació

Links

http://www.partal.com/aelc/autors/bertranap/index.html

Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions. E-mail

http://biblioteca.udg.es/barrivell/bertrana/

Biblioteca Fons Bertrana

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]