Biografia

Nascut a Barcelona el 1935 és enginyer industrial i historiador. Ha estat professor de termodinàmica i fisicoquímica a l'ETS d'Enginyers Industrials de Barcelona i actualment ho és d'història de la ciència i la tècnica a la Universitat de Barcelona. Ha publicat entre d'altres Síntesi d'història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1985, premi Lluís Sayé 1983), Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada (1986) Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994) i Orígen i evolució de l'univers (1997). Els darrers anys ha publicat Quan el vapor movia els trens. La fabricació de locomotores per la Maquinista Terrestre y Marítima (1998) i Ciència, romanticisme i utopia (2001). Santiago Riera i Tuèbols publica Origen i evolució de l'Univers, la segona obra de la trilogia que l'autor va iniciar amb Més enllà de la cultura tecnocientífica, 1997. La seva última obra és La ciuta del canvi.

Obra

Documentació

Article publicat a “La Vanguardia” el 18/01/02 a cura de Jordi Gàlvez

Una novela inverosímil

La novela histórica no por ser más histórica es más novela. Ahí están las Memorias de Adriano de Marguerite Yourcenar para recordarlo, historia traen más bien poca y lo que encontramos es a la buena de Madame Crayencour con su excepcional prosa. Como es lógico el texto es pulcro, no incurre en anacronismos y consigue recrear el perfume del siglo de los antoninos, lo hace verosímil, que no es lo mismo que sintetizarlo químicamente. Ésa es una de las pocas leyes de la novela que sean plausibles. Tomemos otro ejemplo en el extremo opuesto: la Crònica de Ramon Muntaner o el Guillermo el Mariscal de Georges Duby, dos obras inequívocamente históricas que son por derecho propio también grandes obras literarias por la excelente manera como fueron escritas.
Para asombro de muchos lectores, ciertas novelas históricas consumidas hoy confunden el prurito de la documentación histórica con el modo de armar una novela, problema éste exclusivamente literario y nada más. La Cartago que describe Flaubert en Salammbô, por ejemplo, es positivamente falsa, un pretexto, pero eso no le importa a nadie. Lo que sí importa, y mucho, es que una novela no se pueda leer, ahogada por la insensatez historicista. Y se ha llegado a señalar muy arriba, incluso hasta los últimos textos de Umberto Eco, erudito doblado en novelista. Redactar un resumen de los principales sucesos históricos acaecidos en un determinado periodo y dramatizarlos no es igual a una novela histórica ambientada en esa época. Las letras catalanas, como las demás, también nos muestran los síntomas de la epidemia. Bien es verdad que no todo el mundo puede escribir algo como Bomarzo de Mujica Láinez, pero también lo es que no obligan a nadie a escribir tan mal como se hace.
Santiago Riera i Truèbols, profesor de Historia de la Ciencia, experto en la figura del gran científico catalán Francesc Salvà i Campillo, nos propone una excelente idea. Recrear la Barcelona de finales del siglo XVIII y principios del XIX, un trecho histórico poco atendido y de gran trascendencia. Y no lo aborda a la sombra de la literatura catalana de la época, sino del mundo de la ciencia, normalmente tan desconocido entre los lectores literarios como lo es la Última Thule. En La ciutat del canvi aprenderemos mucho sobre los avances de la sanidad y la medicina, los primitivos telégrafos, el estudio químico del aire, el de la electricidad, la botánica. Pero poco más. Como novela es pobre, distraída en el "mensaje" que quiere transmitir, esto es, la información con la que gusta obsequiarnos. Los personajes son planos, ingenuos y poco verosímiles, previsibles y sin atractivo, meros instrumentos retóricos al servicio del "mensaje". Los diálogos intrascendentes o meras dramatizaciones de los debates científicos de la época. En la página 149 puede leerse con sorpresa: "El bes s'intensificà sense solució de continuïtat".
Eso no es todo. El gran esfuerzo de documentación histórica se limita al mundo de la ciencia. ¿Cómo puede sostenerse que en 1753 un personaje utilice la expresión "Catalunya Nord" para referirse a la Cataluña francesa? ¿Las representaciones operísticas se realizaban en 1787 como en la actualidad, con la platea a oscuras (pág. 95)? ¿En esa época se utilizaba ya el modismo "baixar a Barcelona" (pág. 107) para describir un trayecto entre Tarragona y la capital? ¿El castellanismo "les Rambles" se utilizaba entonces? William Shakespeare, autor de teatro histórico, siempre se mostró prudente ante las leyes de la verosimilitud. En Julio César hace aparecer ni más ni menos que a Cicerón. Pero ¿cómo hacer hablar al gran orador y que el público le identifique como tal, qué le puede hacer decir para que sea Cicerón? El problema literario debió de angustiarle. Probablemente por eso el Cicerón de Shakespeare entra en escena, dice apenas dos frases, da las buenas noches y se va.

Article publicat al diari “Avui”, el 22/11/01, per Francesc Guerrero

Filosofia natural

Santiago Riera i Tuèbols (Barcelona, 1935) és professor d'història de la ciència i de la tècnica del departament d'història contemporània de la Universitat de Barcelona. Autor d'una extensa producció d'obra científica, destaca el seu volum Narcís Monturiol. Una vida apassionant, una obra apassionada (1986). La ciutat del canvi, que és la seva primera novel·la, se situa a la Barcelona de finals del segle XVIII i principis del XIX i narra la biografia del doctor Francesc Salvà i Campillo, un dels metges catalans més exemplars de tots els temps. La vida del doctor Salvà convergeix amb un rerefons històric rigorosament verídic que contempla aldarulls i revoltes: contra Anglaterra, la Guerra del Francès, el Trienni Liberal, etcètera.
La novel·la, amb el subtítol L'arribada de la ciència a Barcelona, s'estructura en dues parts perfectament equilibrades. A la primera, La joia (1751-1808), se'ns narren els orígens intel·lectuals del doctor Salvà: els seus estudis a la Universitat de Tolosa, la seva arribada a Barcelona i el seu creixement com a metge i com a científic. Un dels capítols destacats d'aquesta etapa de la vida del doctor Salvà és la visita que féu a la casa reial, on provà, sense gaire èxit, de presentar els seus avenços en el desenvolupament del telègraf. Allà, la figura de Carles IV, i especialment la de l'infant Antoni, són subtilment satiritzades. La vida de la Cort neguiteja el nostre metge, que aviat tornarà a Barcelona amb una càtedra de medicina que el situà merescudament entre els doctors més destacats de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona.
La segona part, El dolor (1814-1830), correspon a l'època del monarca Ferran VII (1814-1833) i coincideix, també, amb la derrota de Napoleó i la fi de la Guerra del Francès. En aquesta segona part la narració liquida tot allò de promesa que tenia la primera, la del Segle de les Llums, i ens presenta una Barcelona caòtica, ferida de mort per les guerres, revoltada i amb una epidèmia que plana damunt la població: la febre groga. Davant aquesta situació, el doctor Salvà no pot fer gairebé res. Tot un món s'acaba, és època de desamortitzacions. La primera tingué lloc el 1820. El doctor Salvà, vell i cansat, sense esma per continuar les seves classes a la Universitat, es converteix en un espectador més d'un món que ja no és el seu. "El 13 de febrer del 1828 moria el que havia estat el més gran metge català de tots els temps".
La ciutat del canvi és, per damunt de tot, una novel·la històrica. Amb el record constant de Senyoria, de Jaume Cabré (no pas per la forma, però sí per l'ambient, pel context), Riera elabora un text d'una força narrativa brillant, amb uns personatges perfectament creïbles i, el que em sembla més destacable, amb un coneixement i un domini de la història magistrals, que en cap moment interfereixen en la ficció i que converteixen aquesta novel·la en referència ineludible d'un dels moments més prometedors de la història de l'home contemporani. Llegint-la ens adonem de la bellesa de la ciència, de la seva humanitat (a més de la seva utilitat) i que aquell epígraf de filosofia natural pren, ara sí, tot el seu sentit.

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]