corpus literari
Salvador, Tomás
biografia
obra
documentació
links
obres en castellà

 

[index]

 

Biografia

Obra

Los atracadores

Los atracadores es divideix en tres parts i un epíleg: “Libro de la inquietud”, “Libro de la violencia” i "Libro de la muerte". L’epíleg porta per nom “Cero”. Cadascun dels llibres s’estructura en tres capítols, numerats, que passen del “Uno”, “Dos” “Tres” en el primer a “Dos”, “Uno” i “Tres”, en el següent i a “Tres”, “Uno” “Dos”, en el "Libro de la muerte". El desordre no es deu al caprici de l’escriptor sinó que el propòsit que l’estructura novel·lística correspongui a unes realitats psicològiques. Dit d’una altra manera, a l’acoblament de la forma amb el ser i la circumstància dels protagonistes: Ramón Orea o Chico Ramón, Carmelo Barrachina o Compare Cachas i Vidal Ayuste o el Señorito. Chico Ramón és el “Uno”, Compare Cachas el “Dos” i el Señorito, el “Tres”. Els números els escull el propi Señorito quasi a l’atzar, per tal que en presència de les seves víctimes no caiguin en el descuit de dir-se pels noms. La narració té un ritme cinematogràfic (la novel·la tingué la seva versió cinematogràfica). La trama imita el sistema narratiu del “thriller” americà o de la “série noire” francesa. L’escenari és la Barcelona de principis de la dècada dels cinquanta, on l’autor treballa com a policia. Fill d’un operari de l’España Industrial, acomidat per aaseure’s quan passava Franco en una de les seves visites oficiales, Chico Ramón és obrer d’ell mateix. També juga a futbol en un equip de Tercera Divisió i espera un bon futur en aquell esport. En l’anomenada Terra Negra, entre el port i el Morrot, coneix al Señorito i a Compare Cachas. Compare Cachas és un deficient mental amb una obsessió desmesurada per les armes de foc. Inútil per la feina, dorm en la boca del metro o en els bancs de la Plaça de les Glòries, després que el seu pare el fes fora de casa. El Señorito és el fill únic d’un conegu lletrat, i malgrat que és llest i lúcid, prolonga la carrera de lleis de manera interminable. Els tres comencen atracant farmàcies de torn nocturn. Els anomenaven “los corteses”, perquè solien acomiadar-se amb bones maneres i agraint irònicament el furt. En el robatori a un cinema, Cachas mata un home, quan tractava d’agafar una pistola que estava oculta en un calaix. En un obscur incident, el Señorito assassina a un tintorer i a la seva dona. La víctima es feia passar per mag i abusà d’Isabel, la germana de Chico Ramón per qui Vidal Ayuso se sentia atret de forma confusa. L’esposa del tintorer presencia el crim i el Señorito acaba matant-la. Mentre el tercet buida un “meublé”, Compare Cachas torna a matar en ser atacat. Els agafen un diumenge al matí mentre Chico Ramón juga un dels seus partits. Apresen Compare i maten a Chico Ramón, quan intentava fugir. El Señorito aconsegueix i refugia en el pis d’una amant del seu pare. Allí descobreix un senzill taller de fotografia: la innocent devoció d’aquell advocat. En l’estudi buit, el Señorito se suïcida amb un sublimat corrossiu. Don Alfredo Yuste es sobreposa a la seva pròpia desesperació i s’ofereix a defensar a Compare Cachas. Però un tribunal militar el condemna a mort i el Govern aprova la sentència. Li donen garrot, sense que compregui molt bé la seva responsabilitat. A l’epíleg, el mateix autor entra i surt del seu llibre després de presenciar l’execució. La novel·la acaba amb un al·legat contra la pena de mort, expressat entre línies per a sortejar la censura del sistema. Como ya dijimos, la trama se reduce a un pretexto esquematizado. El valor de l’obra rau en el brillant estudi psicològic d’uns éssers, que poc després es denominarien e “rebels sense causa”. El Señorito és un homosexual reprimit, temptat i esporuguit per les dones, que mata para venjar l’abús d’una noia amb qui només ha parlat dues vegades durant la seva vida. El seu ressentiment contra la societat es tradueix amb una rancúnia cap a ell mateix, per la seva condició d’invertit. La violencia de Ramón és venjativa, de la qual vol fugir instintivament quan es troba amb els seus nous amics a la Tierra Negra. Dues vegades destrueix simbòlicament Compare Cachas al pare, que el fa fora de casa i li retira la paraula. Al contrari que el Señorito que es refugia en “l’altra casa del pare”, una metàfora de sentit evagèlic, per morir. De l’epíleg i del discurs de don Alfredo Ayuso, en la fallida defensa de Compare, se’n desprèn una culpabilitat col·lectiva, en el destí dels atracadors i de les víctimes.

Documentació

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]