Com són els cometes?
Els cometes, tendeixen a originar-se a un núvol gegant al voltant del sol, i que es diu "Nube de Oort". Giren al voltant del sol, però en òrbites molt diferents a les dels plenetes. Poden passar prop dels planetes, a majors o menors distàncies en cada òrbita. Aquestes òrbites són exactes en quan al temps, i els astrònoms poden calcular exactament on i quan reapareixerà un cometa, com succeeix amb els cometes: Helley, Halley-Bob, quan tan aprop de la Terra han passat aquest anys. Els cometes es composen de tres parts: el nucli, l'atmosfera o caballera, i la cua. A continuació els comentarem:
Els cometes, tendeixen a originar-se a un núvol gegant al voltant del sol, i que es diu "Nube de Oort". Giren al voltant del sol, però en òrbites molt diferents a les dels plenetes. Poden passar prop dels planetes, a majors o menors distàncies en cada òrbita. Aquestes òrbites són exactes en quan al temps, i els astrònoms poden calcular exactament on i quan reapareixerà un cometa, com succeeix amb els cometes: Helley, Halley-Bob, quan tan aprop de la Terra han passat aquest anys. Els cometes es composen de tres parts: el nucli, l'atmosfera o caballera, i la cua. A continuació els comentarem:
El Nucli:
és el puntet brillant, a penes perceptible pels telescopis, que desprèn els gasos de la ca caballera i de la cua. Tots els cometes tenen una part central, el Nucli, amb unes mides que oscil·len entre els centenars de metres i arriben a superar les decenes de kilòmetres. El nucli està format per un conglomerat de gels que engloben pertícules i grans de pols de mides diverses. Aquests gels formen una mena de crosta gelada, a l'interior de la qual hi deu haber, probablement, un, o diversos cosos , rocossos o metàlics.
és el puntet brillant, a penes perceptible pels telescopis, que desprèn els gasos de la ca caballera i de la cua. Tots els cometes tenen una part central, el Nucli, amb unes mides que oscil·len entre els centenars de metres i arriben a superar les decenes de kilòmetres. El nucli està format per un conglomerat de gels que engloben pertícules i grans de pols de mides diverses. Aquests gels formen una mena de crosta gelada, a l'interior de la qual hi deu haber, probablement, un, o diversos cosos , rocossos o metàlics.
L'Atmosfera o la Caballera:
és a dir, la nebulosa lluminosa que embolica el núvol i que, juntament amb ell, formen el que es coneix com a "cap del cometa".
Aquest cap té una aorèola, coneguda com "Cabellera". Tant el cap com la cabellera s'originen a les emanacions gasoses que s'esdevenen quen l'astre és prou a la vora del Sol com perquè la seva escalfor causi la sublimació (pas del gel al vapor) dels gels que el componen.
D'aqueste manera, i encara que només sigui d'una manera transitòria, el cometa desenvolupa una veritable atmosfera. és en aquest atmosfera on tenen lloc els fenòmens que originaran la formació de les cues (iòniques o de pols).
és a dir, la nebulosa lluminosa que embolica el núvol i que, juntament amb ell, formen el que es coneix com a "cap del cometa".
Aquest cap té una aorèola, coneguda com "Cabellera". Tant el cap com la cabellera s'originen a les emanacions gasoses que s'esdevenen quen l'astre és prou a la vora del Sol com perquè la seva escalfor causi la sublimació (pas del gel al vapor) dels gels que el componen.
D'aqueste manera, i encara que només sigui d'una manera transitòria, el cometa desenvolupa una veritable atmosfera. és en aquest atmosfera on tenen lloc els fenòmens que originaran la formació de les cues (iòniques o de pols).
La Cua:
és el raig de partícules il·luminades que semblen sorgir de la Caballera. Les atmosferes dels cometes contenen dues menes fonamentals de components: molècules, i pols i ions, protons i electrons. A causa d'aquesta descomposició, els cometes presenten dos tiups diferenciats de cues: cues de pols i cues iòniques.
és el raig de partícules il·luminades que semblen sorgir de la Caballera. Les atmosferes dels cometes contenen dues menes fonamentals de components: molècules, i pols i ions, protons i electrons. A causa d'aquesta descomposició, els cometes presenten dos tiups diferenciats de cues: cues de pols i cues iòniques.
De que estan composats?
Els estudis realitzats fins al moment present ens mostren que els cometes estan constituïts per un 8% de silicats, un 20% de matèria orgànica (és a dir: carboni, hidrogen, nitrogen i sofre), un 30% d'aigua i un 40% repartit entre molècules de: Diòxid de carboni, monòxid de carboni, Hidrur de carboni i radicals, com el oxid de carboni +, el dihidrur de nitrogen +, etc... Per altra banda els cometes es classifiquen en:
Els estudis realitzats fins al moment present ens mostren que els cometes estan constituïts per un 8% de silicats, un 20% de matèria orgànica (és a dir: carboni, hidrogen, nitrogen i sofre), un 30% d'aigua i un 40% repartit entre molècules de: Diòxid de carboni, monòxid de carboni, Hidrur de carboni i radicals, com el oxid de carboni +, el dihidrur de nitrogen +, etc... Per altra banda els cometes es classifiquen en:
Vells:
Són els cometes que fa moltíssim temps que viatgen per el sistema solar. S'hi observa que en general no tenen cua, no com els altres que normalment sí que en tenen. Aquest cometes deuen haver perdut gran part de la seva activitat, i deuen tenir molècules molt complexes, com han palesat les emissions de ràdio i les anàlisis de les sondes espacials enviades al cometa Halley.
Són els cometes que fa moltíssim temps que viatgen per el sistema solar. S'hi observa que en general no tenen cua, no com els altres que normalment sí que en tenen. Aquest cometes deuen haver perdut gran part de la seva activitat, i deuen tenir molècules molt complexes, com han palesat les emissions de ràdio i les anàlisis de les sondes espacials enviades al cometa Halley.
Nous:
Aquest mena, o grup, de cometes el formen els que són realment nous, o bé, els que tenen els seus afelis tan llunyans que, pràcticament, es troben en una edat molt juvenil, si els comparem amb els que hem anomenat "vells".
Normalment els cometes nous desenvolupen grans cues, com la del gran Cometa de Març, que va arribar a tenir una extensió d'uns 250 milions de kilòmetres. També és normal que aquests astres presentin una activitat molecular molt intensa: activitat que afectarà sensiblement la lluentor intrínseca del cometa. Aquest cometes són més lluminosos abans de passar pel periheli que després.
Aquest mena, o grup, de cometes el formen els que són realment nous, o bé, els que tenen els seus afelis tan llunyans que, pràcticament, es troben en una edat molt juvenil, si els comparem amb els que hem anomenat "vells".
Normalment els cometes nous desenvolupen grans cues, com la del gran Cometa de Març, que va arribar a tenir una extensió d'uns 250 milions de kilòmetres. També és normal que aquests astres presentin una activitat molecular molt intensa: activitat que afectarà sensiblement la lluentor intrínseca del cometa. Aquest cometes són més lluminosos abans de passar pel periheli que després.