-La superfície visible de Júpiter.
És molt característica. Fins i tot amb un telescopi d'aficionat es poden observar uns núvols que formen un sistema de franges clares i fosques paral·leles a l'equador, a més de a Gran Taca Vermella coneguda des de fa més de 300 anys.
Les bandes clares o zones són formades per la condensació dels cristalls d'amoníac. Són més fredes, i, per tant situades més amunt que les vandes fosques o cinturons. Zones i cinturons giren en sentit contrari igual que els vents alisis i contraalisis terrestres.
Sembla que va ser Robert Hooke el primer que va observar, el 1664, un detall de la superfície de Júpiter que havia passat desaparcebut a Galileu: una enorme taca vermella al sud de l'equador. El 1878 va ser redescoberta i batejada amb el seu nom actual. No se sap ben bé quina és la seva naturalesa, encara que s'especula sobre una formació ciclònica.