-La Superfície de Mercuri.
La topografia superficial de Mercuri és dominada per la presència d'un gran nombre de crpaters d'imapacte, cosa que li dóna un aspecte molt semblant al de la Lluna. Sens dubte, l'estructura més impressionant de Mercuri correspon a la conca Caloris, una depressió circular de 1300 km de diàmetre envoltada per diversos anells muntanyosos concèntrics de fins a 2 km d'alçada. A les antípodes, hi ha una zona extremadament fracturada que és interpretada com a prova de la violència en l'impacte que originar Caloris.
Provablement les ones de topada van viatjar a través de l'interior i de la superfície del planeta i confluiren en el punt oposat a l'impacte.
Les zones compreses entre els cràters són extense planures que semblen recobertes per colades de lava.
Finalment, el tercer tret distintiu de la superfície del planeta és la presència d'abruptes de centenars de quilòmetres de longitud. Conegudes per escarpaments, aquestes enormes fractures han estat interpretades com el resultat de la disminució del volum que hauria experimentat el planeta en les fases inicials de la seva evolució durant un procés de solidificació de les capes més exteriors.