-Plutó, planeta o asteroide?
Descobert el 1930, Plutó manifesta un seguit de característiques qu fan dubtar de si té naturalesa planetària. Amb un diàmetre aproximat de només 2200 km, aproximadament la meitat lunar, Plutó no és sinó una massa gelada. L'anàlisi espectroscòpica revela l'existència de metà a la seva superfície. Les baixes temperatures que hi ha, uns 40ēK, han de mantenir-lo per força gelat.
Plutó es mou seguint una òrbita lleugerament inclinada respecte a l'eclíptica i tan excèntrica que circula fin i tot per l'interior de l'òrbita de Neptú en una part del seu recorregut al voltant del Sol. Aquesta circumstància es produeix des del 1979 i es mantindrà fins el 1999.
Des de l'any 1978 se li coneix un satèl·lit, Caront, d'uns 1200 km de diàmetre. El període de revolució del satèl·lit és igual a la de rotació del planeta, per això, Caront es troba sempre sota la mateixa regió de Plutó.
Les peculiaritats orbitals de Plutó i del seu acompanyant, expliquen que cada cop sigui més evident la tendència a considerar-los com a integrants d'un possible cinturó d'asteroides, de gran òrbita, situat al límit del Sistema Solar. Així doncs, faltaria descobrir el novè planeta, que hauria de tenir una massa 100 vegades més gran que la de Plutó per tal d'explicar les pertorvacions a l'òrbita de neptú.