-L'hemisferi sud de Mart.
Morfològicament, Mart és un planeta dividit en dos hemisferis completament diferents, que es corresponen aproximadament amb l'hemisferi sud i l'hemisferi nord.
L'hemisferi sud presenta alguns mars comparables amb els lunars i nombrosos cràters d'impacte. En aquest hemisferi es localitzen abundants canals, l'origen dels quals ha donat lloc a nombroses especulacions. Les estructures acanalades mostren signes evidents de que en la seva formació hi ha participat un fluid en moviment que no pot ser altra cosa sinó aigua.
Les capes superficials de Mart contenen una gran quantitat d'aigua, tant en minerals hidratats com en forma d'aigua gelada als porus i forats de les ropques superficials. El color vermellós de la superfície de mart es deu a l'acumulació d'òxid de ferro en les seves roques. S'ha calculat que si es fongués tota la quantitat d'aigua de les roques, el planeta sencer quedaria cobert per un mar d'aigua de 400 m de profunditat.
Durant l'estiu, part d'aquest gel es fon, però la quantitat de vapor d'aigua i la pressió atmosfèrica són tan baixes que s'evapora ràpidament. Cal especular, doncs, que en el passat, Mart hauria tingut un clima càlid i humit.
Una de les estructures més impresionats de Mart, situada just per sota de l'equador, és una regió de congostos impressionants anomenada Valles Marineris. El conjunt té una llongitud de 4500 km, i una amplada màxima de 600 km i fins a 7 km de profunditat.
-L'hemisferi nord de Mart.
Pot ser considerat com una immensa planura d'origen volcànic situada entre 2-3 km per sota del nivell de l'hemisferi sud. Sobre la planura no hi ha gairebé cap cràter d'impacte. Tanmateix en aquest hemisferi es localitzan enormes volcans escut de centenars de km de diàmetre i més alts que qualsevol muntanya terrestre. Tant els volcans com les planures, formades a partir de laves emeses pels volcans, són molt més joves que no pas les regions de l'hemisferi sud. Entre els volcans més destacats trobem el Olympus Mons amb un diàmetre aproximat de 600 km i una alçada de 21 km.
-Els casquets polars de Mart.
Els pols marcians són recoberts de casquets de gel que presenten variacions estacionals. Actualment podem afirmar que els casquets hivernals són formats bàsicament per CO2 sòlid. A l'estiu, en canvi, l'augment de temperatura provoca la sublimació de l'anhídrid carbònic.
Per això els casquets estiuencs són formats totalment per aigua contaminada per grans de pols dipositats durant les tempestes pròpies de l'estiu austral.
-L'estructura interna i la composició de Mart.
La major part de la superfície de Mart es coberta de fragments rocosos i presenta un aspecte molt semblant al dels deserts freds de la Terra. Aquests materials rocosos són formats bàsicament per silicats i òxids de ferro existent en forma d'òxid és la més alta que hi ha a tots els planetes interiors i assoleix un 19%.
Encara que no hi ha dades geofísiques concretes, en els models de l'estructura interna es proposa una escorça amb més gruix que la terrestre, d'uns 50 km, que impediria l'esxitència de plaques comparables a les terrestres; igualment, es planteja l'existència d'un mantell més espès i fred que el de la Terra.