-Urà, un cas apart.
Descobert l'any 1781, Urà es va convertir en la sensació astronòmica del segle. A diferència dels altres planetes, el seu eix de rotació té una inclinació de 98º i per tant, el seu pol nord es troba per sota de l'eclíptica. Aquesta peculiar orientació el converteix en un cas apart en la nombrosa família del Sistema Solar.
Amb una densitat mitjana d'1,19 g/cm3, se suposa format per un nucli de ferro i silicats (40% de massa), una capa gelada d'aigua (50%) i una capa d'amoníac (10%).
Després del pas del Voyager II (1986) se li coneix un sistema d'anells format per 9 components molt estrets i foscos, i 15 satèl·lits. Els cinc més grans (Miranda, Ariel, Umbriel, Titania i Oberó), els únics coneguts abans de l'arribada de la sonda, són molt diferents entre ells.