-La superfície de Venus.
La presència permanents i continuada de núvols ha impedit durant molt de temps de reconèixer les característiques de la superfície de Venus. Això només ha estat possible a partir de 1980, gràcies a l'utilització de les ones de radar que han pogut transpassar el mantell de núvols.
La superfície de Venus resulta interessant, perquè, en certa manera, és totalment diferent a la dels altres planetes interiors. El 60% érs ocupada per extense planúries ondulades que contenen abundants estructures circulars o subcirculars.
Sobre les planures s'aixequen quatre zones muntanyoses. Al nord del planeta se situa la regió d'Ishtar Terra, on hi ha diverses cadenes muntanyoses. El conjunt té, aproximadament l'extensió d'Austràlia. La muntanya més alta, el Maxwell Montes, té una altitud d'uns 11800 m sobre el nivell de referència. Ishtar Terra mostra indicis raonables de plecs i falles inverses.
A la zona equatorial, s'estén una àmplia zona muntanyosa Aphrodite Terra, d'una mida comparable al del continent Africà. El relleu d'aquesta zona sembla compost per un seguit de fosses tectòniques més o menys contínues, algunes de les quals assoleixen els 5000 km de longitud. Les dues restants Alpha i Beta Regio, són d'una naturalesa volcànica.