El lloc més important del terme de Gandesa, fora de les serres de Pàndols i de Cavalls, és el balneari i santuari de la Fontcalda, al S del terme, a l'engorjament del riu de les Canaletes, entre les serres de la Mola de la Fusta a llevant i del Crestall a ponent.

    Es troba en un lloc aspriu i feréstec, de difícil accés per una pista forestal de 12 Km, bé que molt vinculat amb la ciutat i l'espiritualitat dels gandesans. Allí van fer estada els templers, els quals depenien del castell de Miravet. Amb la decadència d'aquest orde religiós, el paratge restà abandonat fins que un vicari de Vilalba impulsà amb el suport dels veïns les obres de caràcter comunitari del balneari.

    És documentat des del segle XIV i a la fi d'aquest segle o principi del següent s'establiren un grup de frares trinitaris procedents, sembla, de Tortosa.

    La Fontcalda, com el seu nom indica, fa referència a una font d'aigua calenta situada a l'esquerra del riu de les Canaletes d'on brolla aigua mineromedicinal a 25ºC. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, cosa que féu que s'explotessin amb fins terapèutics des del segle XVIII, bé que eren ja conegudes i utilitzades per gent del voltant des de sempre, i potser fins i tot durant època romana.

    A mitjan segle passat hi havia ja erigits quatre edificis per a hostatge dels banyistes o la gent que hi acudia per a les cures; amb un total de 52 habitacions.

    Des de llavors, la fama de les fonts es va estendre arreu de les comarques limítrofes i moltes de les parròquies, cregudes que les aigües del lloc podien fer guarir, assenyalaren un dia per a realitzar els seus respectius romiatges.

    L'antiga capella, que en tot cas no és anterior al segle XVI, era davant l'església actual, en l'anomenada casa de l'ermità, ara ruïnosa.

    L'actual santuari fou edificat a partir del 1753 i acabat el 1756 segons la data gravada en la llinda per Mn. Antoni Soler. És un edifici neoclàssic amb porta a ponent senzilla, emmarcada de pedra, una nau amb petit transsepte i cúpula i un campanaret d'espadanya. És en conjunt un edifici sobri, però harmoniós, amb quatre altars laterals i cambril.

    El 1979 es millorà l'església amb un nou altar gràcies a l'impuls de Mn. Miquel Romero i el 1982 es porta a terme una remodelació del cos de l'edifici de l'hostal, la construcció d'una plaça entorn el temple i l'aixecament d'un artístic pont sobre el riu de les Canaletes.