Arrelats en una història molt rica, els conflictes de caràcter nacionalista, cultural i religiós són una dura prova per al poder de Gorbatxov, i compliquen al màxim la tasca dels equips dirigents a les fronteres de l'imperi soviètic. Un gran nombre de repúbliques no russes desafien, obertament o amb discreció, una estructura federal que no ha satisfet les aspiracions nacionals.

A l'Azerbatjan, ocupat pels tsars des de 1828, o a les repúbliques bàltiques, annexionades pels soviètics el 1940, les tensions i les convulsions s'intensifiquen dia a dia. Poden ser pacífiques, estrictament polítiques, com a Lituània, o tornar-se sagnants com al Caucas. Totes rebutgen amb profunditat l'autoritat central (...) Per naturalesa són contagioses ja que no són menys grans les frustracions nacionals, les reivindicacions culturals i la constestació de fronteres a Georgia, a Ucraïna, a Armènia, a Bielorússia, a Moldàvia i a moltes regions que no han accedit a l'estatus de República.

Els actuals enfrontaments tenen el seu origen en un passat que no s'ha esborrat pel pas del temps, un passat sovint espurnejant, sempre tumultuós.

 

Julien, C. "Le Monde Diplomatique", nº 431, 1990 Citat a J.R.Varela i A. Varela: Història del món contemporani. Barcelona: Columna, 2000 (Columna Assaig Eines 2). Adaptació.