- ¿ Qué haces, Adolfo ?
- Nada Señor, estoy ordenando papeles ( a casa seva )
- ¿ Por qué no te vienes un rato a la Zarzuela y charlamos ?

Adolfo Suárez pren de seguida el seu seat 127 i es dirigeix a la Zarzulea per despatxar amb el rei. Una vegada a palau apareix Juan Carlos.

- Adolfo quiero que me hagas un favor                
 - Señor...
- Quiero que seas presidente del gobierno
- ¡Ya era hora! (respon Suárez)

Aquest és el diàleg que segons la periodista Victoria Prego, precedeix al nomenament de Suárez com a president del govern en substitució d'Arias Navarro.

L'oposició moderada i la premsa estrangera acull amb molta decepció la notícia. Es veu com un triomf de la dreta i del continuisme (cap recordar que en aquests moments Suárez és "Ministro del Movimiento" i que en el mes de Maig havia sigut escollit membre del Consejo Nacional del Movimiento -principal òrgan de consulta del Movimiento Nacional i amb poder polític efectiu- per davant del mateix gendre de Franco, Cristóbal Martínez Bordiu).

No obstant l'oposició d'esquerres és més prudent a l'hora de valorar el nomenament de Suárez com a president i prefereixen donar-li un marge i un temps de confiança.