La Fortalesa (Els Vilars d’ Arbeca, Lleida)

A quatre Km d’Arbeca, les Garrigues, i prop del canal d’Urgell trobem un present del passat: una fortalesa ilergeta datada del segle VIII aC. Aquest assentament va ser habitat de manera ininterrumpuda uns 425 anys (del 750 al 325 aC). Els seus primers habitants pertanyien al grup cultural dels camps d’urnes, eren anomenats així perque tenien el costum d’incinerar els difunts, posar les cendres en urnes i posteriorment enterrar-les. Els descendents dels fundadors dels Vilars van sofrir nombroses transformacions, a causa dels contactes que van mantenir amb altres civilitzacions de la mediterrània (grecs i fenicis). Entre els segles VI-V aC aquests individus van viure el procés d’iberització i el desenvolupament dels ilergetes. Tots aquests fets van conduir aquesta societat cap a formes culturals i socials molt més complexes.

El poblat fortificat va ser construït en una plana banyada pel riu Corb i pels barrancs curts, aquest paisatge que origina unes valls amples de fons pla va articular el poblament antic de la zona. Tot i les defenses naturals que proporcionava el lloc, els habitants de la Fortalesa van preferir ubicar el seu poblat sobre el barranc de l’Aixaragall, ja que tenia moltes possibilitats agrícoles i va renunciar a les defenses naturals que podien proporcionar-li qualsevol dels turons que hi havia a escassos quilòmetres.

Sistemes defensius

El poblat estava envoltat per una imponent muralla de cinc metres de gruix i d’uns quatre o cinc d’alçada. Era de forma ovalada i feta amb carreus de pedra irregulars.

Distribuides al llarg de tota ella hi havia 12 torres quadrangulars, des de les quals tenia lloc la vigilància i a les quals s’hi accedia per mitja d’unes escales de fusta.

El poblat també estava envoltat per un fossat d’uns tretze metres d’amplada i quatre de fondària i els "chevaux-de-frise". El sistema dels "chevaux-de-frise" consistia en una barrera de pedres clavades que tenien la funció d’impedir els moviments ràpids dels enemics, quan es trobaven a tir i en desavantatge. Posteriorment, la muralla i els murs van patir modificacions i el fossat i el "chevaux-de-frise" van ser coberts de terra, ja que, el poblat creixia. A finals del segle V aC, però, el fossat va ser reconstruït i el costat més proper a la muralla va ser reforçat amb un mur regular i vertical.

L’urbanisme

La superfície del poblat era d’uns 4000 metres quadrats on hi vivien aglomerades un centenar i mig de persones. El poblat estava organitzat radialment entorn d’una plaça central, en la qual s’hi va construir un gran pou descobert. Aquest era folrat de pedra i dotat d’una rampa que permetia accedir a la cota canviant de l’aigua.

En el poblat hi havia dos fileres de cases entre la plaça i la muralla, i aquestes eren separades per un carrer empedrat. Una d’aquestes fileres era la que tocava a la muralla, eren cases rectangulars allargades (amplada: 1’70-2’07 metres/ llargada: 8’25 metres), la part de darrera de les quals estava recolçada a la muralla. Aquestes cases constaven d’una sola habitació que també feia la funció de rebost i d’un altell que feia la funció de dormitori o de magatzem. I la segona filera es trobava entre el carrer i la plaça, i tenien una funcionalitat encara no definida. Aquests edificis eren costruits amb uns solaments de pedra irregulars i les parets eren de tova. El sostre era fet amb bigues de fusta, canyes, brancam, fulles... D’aquestes tan sols en queda els solaments.

Un carrer pavimentat amb pedra recorria tot el poblat, era el carrer de circumval·lació. A més a més, hi havia altres carrers que enllaçaven el carrer de circumval·lació amb la plaça i les portes d’accés al poblat.

El poblat era dotat per tres portes d’accés, situades cadascuna d’elles en un punt cardinal diferent: nord, sud, est i oest; i eren anomenades segons el lloc on estaven situades. L’entrada principal, però, era la porta Est (segle VIII-V aC).

Un tret que em va cridar l’atenció, després d’haver visitat el pobat indigeta d’Ullastret,

és el fet que en els Vilars no hi apareix cap sitja. Tampoc coneixien el sistema d’arrebosament amb calç, ni les voreres, ni cap altre sistema per a recollir l’aigua de la pluja, a part de les cisternes o pous, etc.

El poblat va ser abandonat per cap motiu aparent
 
 

Ullastret (Baix Empordà, Girona)

El poblat d’Ullastret es troba a 6 Km de la Bisbal de l’Empordà, el poblat visitat es el que es troba en el puig de Sant Andreu, un turó de forma gairebé triangular i amb importants desnivells de terreny , sobretot al sud i a l’est.

En aquesta zona també trobem un altre poblat de l’època ibèrica: l’Illa d’en Reixac, i la necròpolis del Puig de Serra, de la mateixa època. El poblat del Puig de Sant Andreu està situat al bell mig del territori emmarcat per: al nord el massís del Montgrí, a l’oest per les Gavanes, al sud pel massísde Begur i a l’est per la Serra de Llavià.

Prop de la serra de Llavià hi havia un estany (avui dessecat artificialment) qque proveia d’aigua als dos poblats, els quals, es trobaven un a cada costat de riba. A més a més, el riu Daró, del qual, en època moderna se li ha canviat el curs, desembocava a l’estany i separava els dos poblats.

El poblat d’Ullastret comença a formar-se cap a mitjans del segle VII aC i aquest no desapareix fins al 195 aC a causa de la repressió catoniana.

Sistemes defensius

La fortificació del Puig de Sant Andreu és la més gran trobada de l’època ibèrica, a Catalunya.La seva construcció es va realitzar en diverses etapes, les més importants de les quals són: la primera feta durant el període de l’ibèric antic ( mitjans del segle VI aC) i la gran ampliació feta cap al 400 aC, durant l’ibèric ple.

Se n´han trobat 930 metres, els quals, tanquen la part sud, oest i part de l’est. De la primera fortificació s’en coneixen sis torres de form troncònica* en el costat oest. L’accés a part superior de la muralla es feia per mitjà d’unes escales helicoïdals* a l’interior de les torres.

La muralla de l’ibèric plè va utilitzar la fortificació vella. Es vàren aprofitar les torres troncòniques de la muralla vella, però, el sistema d’accés a d’alt de la muralla es va modificar, a partir de llavors es feia amb escales exentes, perpendiculars al parament o a les torres. Entre dues de les torres de lña muralla, s’hi va trobar un sistema de desguàs de les aigües plujanes quwe travessava tot el gruix del mur. Possiblement n’hi havika més, tot i que no s’han trobat.

Fins ara s’han trobat tres portes principals i quatre poternes o portes auxiliars. Totes tres disposen d’un corredor d’entrada que facilita la defensa de l’accés a l’interior del poblat, i dos d’aquestes estan flanquejades per torres.

El mur més antic era ciclopi, fet amb pedres irregulars, de tamanys diferents. Mentre que la muralla més "nova" es feta amb carreus regulars.

L’urbanisme

La superfície total del poblat és d’unes 5’4 ha, van arribar a viure-hi fins a 5000 persones.

El traçat intern consta d’una xarxa viària de tipus pseudoortogonal i d’habitatges agrupats en barris.

Les cases eren de planta baixa i moltes d’elles tenien més d’una estança. Les parets que encara es mantenen dretes són de murs de pedra seca. Les cases tenien un sòcol de pedra, força alts, i la part superior era feta de tàpia o amb tova. En alguns casos, les parets eren revestides interiorment amb fang. Els sostres, al igual que en els Vilars, eren fets de amb bigues de fusta, fang i brancam. La majoria del terra de les cases era de terra, tot iq ue en algunes era fet amb lloses de pedra planes i rares vegades era fet amb palets de riu.

En la majoria de les cases, s’hi van trobar bancs adossats a les parets, podien ser de fang o de lloses planes de pedra. En les cases també hi trobem llars de foc, les quals, poden ser ubicades al mig de l’estança o bé en una vora. El fum sortia per un forat fet al sostre.

A Ullastret també s’ha trobat restes de forns de forma més o menys circular, construïts sobre un llit de pedres grosses, de mides irregulars.

A la zona en la que actualment treballen els arqueolegs s’hi ha trobat una casa de grans dimensions, es creu que era el palau del cabdill. Aquesta casa estava dotada de dos pisos, ho sabem ja que s’hi han trobat dos esglaons de pedra adossats al mur. També es creu que tenia un pati, en el qual hi havia una zona empedrada que feia pendent, quan plovia, l’aigua baixava per allí i es recollia en la part inferior, on hi havia una mena de dipòsit. En aquesta zona també s’hi ha trobat un altre forn i un molí.

Les cisternes i les sitges

A Ullastret s’hi ha trobat tres cisternes, dues de les quals es trobaven a la vessant oest de les necròpolis, i l’altra al cim, i totes recollieb¡n l’aigua de la pluja.

Eren de planta ovalada, tallades n la roca natural, revestides amb carreus de pedra ben tallats i arrebossats amb morter de calç. Eren tapades amb grans lloses.

La cisterna de l’acròpolis era la més gran de totes, amb una cabuda d’uns 130000 litres.

Les sitges eren molt importants per a la conservació dels aliments. A Ullastret se n’han trobat unes 230, les quals, estaven tallades a la roca natural. Les sitges podien estar construïdes dins de les cases, al carrer i fins i tot a l’àgora.

L’àgora

L’àgora era la plaça pública. Tenia uns 10 metres de llarg per set d’ample. La plaça estava porticada, però, del pòrtic tan sols en queda dos basaments de pedra sorrenca, troncònics, sobre dels quals es devien assentar unes columnes de fusta. En les parets exteriors de les cases de la plaça, han aparegut molts bancs adossats, en els quals devien asseures els indígenes per a descansar, parlar amb altres habitants del poblat... A l’àgora també s’hi ha trobat sitges, concretament quatre.

L’acròpolis

A la part alta del poblat hi havia el "barri sagrat" amb restes de dos temples.

Un d’ells està situat al costat sud. És un temple in antis, de planta rectangular i del vestíbul del qual no en queda res. Tenia contraforts externs, dos a la part posterior, tres a un costat i dos a l’altre. Estava orientat cap a llevant. En aquest temple s’hi vàren trobar nombrosos exvots de terra cuita que sempre fid¡guren cares humanes, fetes amb motlle. Estaven policromades, però, de la pintura no en queda quasi res.

Es possible que en aquesta zona hi haguès altres edificis sagrats, però, devien ser destruïts durant l’època medieval i moderna, amb la construicció del castell, l’ermita dedicada a Sant Andreu i la casa de pagès. La disposició del "barri sagrat" copia la distribució de moltes ciutats gregues. Ullastret devia estar influenciat per la ciutat grega d’Empòrion, situada prop d’allí.
 
 
 

La Ciutadella (Calafell, Tarragona)

La Ciutadella ibèrica està situada sobre un turonet que avui en dia es coneix amb el nom del turó de les Toixoneres. Aquest turonet, en l’època ibèrica, s’aixecava enmig d’aiguamolls, gairebé estava tot envoltat d’aigua, ja sigui per l’aigua salada del mar o per l’aigua dolça del torrent. Els pescadors es movien per aquestes aigües amb unes llargues canoes, i anaven amunt i avall amb xarxes i cistelles curulles plenes de sardines, pagells, petxinots, escopinyes, o altres espècies marines. A la Ciutadella s’hi tenia accés tan per mar com per terra, però, el millor era l’accés per mar, ja que, hi havia un camí empedrat que pujava des de l’embarcador fins a la porta d’accés al poblat. El paisatge que envoltava la Ciutadella era ple de rierols, torrents i les muntanyes eren plenes de pins i alzines i només les terres planes de les valls eren conreades.

Uns 600 o 500 anys aC, damunt d’aquest turó, Shi va establir un grup d’ibers de la tribu

dels cossetans. Van construir-hi una fortificació circular amb les cases allargades, disposades radialment. Peró, la Ciutadella es va transformar moltíssim 200 anys després: van aixecar unes muralles amb torres, van fer un fossat i el poblat es va construir seguint un traçat més o menys regular de carrers.

L a muralla

La muralla era feta de pedra extreta del terreny, cosa que ocasionà l’aparició d’un fossat. La muralla mesurava 2 metres de gruix i de 4 a 5 d’alçada. El mur era fet amb pedres irregulars, era ciclopi. De la muralla encara s’en conserven dues torres, en una de les quals, hi havia un forat, al qual s’hi accedia per mitjà d’una escala. Aquest forat feia de magatzem de menjar per a tots els habitants de la Ciutadella, i s’hi guardava: sacs de civada, ordi, blat, ametllesd, avellanes, carn fumada, peix amb sal, olletes de garum (salsa forta i salada que es fa a partir dels budells i de les moques dels peixos ben salades),...

L’urbanisme

La superfície del poblat era d’uns 3000 metres quadrats i hi vivien un centenar de persones aproximadament.

El poblat tenia una única porta d’accés. Els carrers estaven parcialment empedrats i estaven dotats d’una xarxa de desguasos, els quals, permetien evacuar les aigües residuals i de la pluja del carrer, i voreres per facilitar el pas en els dies de pluja.

En el carrers, també podem trobar-hi forns per a coure el pa, entre d’altres coses. En la Ciutadella també hi trobem un forn de calç i també hi havia unes instal·lacions industrials per a treballar les pells i el lli.

Les cases simples eren de planta rectangular i dotada d’una sola habitació amb llar de foc, molí per a fer la farina i estanteries. La casa, però, no tenia tanta importància com ara, ja que, la gent vivia pràcticament al carrer. La casa tan sols era utilitzada per anbar-hi a dormir a la nit i com aixopluc en els dies de mal temps, com ara els de pluja.

Les cases,però, també podien tenir més d’una estança. Tenien la planta rectangular i estaven bàsicament dotades de tres habitacions; un rebedor, una cuina- rebost i una altra habitació on hi podia haver un altell, el qual feia la funció de magatzem (els aliments quedaven aïllats de la humitat i no eren fets malvé per animalons, com ara, els rossegadors) o bé de dormitori. Aquesta habitació era la més gran i a més amés d’un altell podia tenir bancs de pedrta i/o de fusta, una llar de foc amb graelles (o sense), la qual, feia la funció de cal·lefacció i també tenia un caire ceremonial.

Les cobertes de les cases gairebé eren planes i amb les vores aixecades per canalitzar les aigües de la pluja. Eren fetes de fang, canyes, brancam i palla, i s’aguantaven gràcies a unes bigues de fusta. En aquestes hi havia un forat (més o menys per damunt de la llar de foc) pel qual marxava el fum i es ventilava la casa.

En les teulades, les dones, hi realitzaven tota mena de tasques, però, sobretot hi reparaven les xarxes, plenes de ploms, i hi estenien el peix.

En la Ciutadella també s’hi ha trobat recintes sagrats, on hi tenien lloc sacrificis d’animals joves.

La casa del cabdill era de grans dimensions, tenia una pati interior i diverses estances; les de la dreta eren habitatge, mentre que les de l’esquerra eren magatzem. El gruix de les parets fa pensar que constava de dos pisos.

La fi del poblat també es dópna a principis del segle II aC a causa de la repressió de Cató.
 
 

Diferències entre la Ciutadella, la Fortalesa i Ullastret.
 
 
 
 
 
 
 
 
 

	La Ciutadella	La Fortalesa	Ullastret
Ubicació	Dalt d’un turonet, entre aiguamolls i prop del mar.	En el barranc de l’Aixaragall (no es troba dalt d’un turó).	Dalt del turó de Sant Andreu, entre massisos i prop d’un estany.
Urbanisme	Distribuït tot seguint un traçat regular.	Distribuït radialment	Distribuït de manera pseuoortogonal.
Superfície	3000 m2	4000 m2	4’5 ha
Sistemes defensius	Muralla (2m gruix, 4-5 alçada) Fossat Torres	Muralla (5 m gruix, 4-5 d’alçada) Fossat (13 m ample, 4 fondària) "chevaux-de-frise" 12 torres quadrangu- lars.	Muralla (+de 930m) Torres en forma troncònica.
Aliments	Productes agrícols, ramaders i la pesca.	Productes agrícols i ramaders.	Productes agrícols i ramaders. (potser pescaven al riu o a l’estany)
Conservació dels aliments	En una de les torres hi ha una espècie de rebost comunitari.	Sitges? No se n’han trobat.	Sitges, en tot el poblat se n’han trobat més de 230.
Subministrament d’aigua	Pou de 9,4 metres de profunditat, el qual, arriba fins a les capes aqüíferes. També hi passaven rierols,etc. prop del poblat.	Hi ha un pou-bassa enmig del poblat. Recolleix l’aigua de la pluja.	Es dotat d’unes tres cisternes, que recolleixen l’aigua de la pluja. També hi havia un estany i un riu prop del poblat.
Cases	Podien ser d’una habitació o de més d’una estança.	Les cases eren totes d’una sola habitació.	Cases d’un sol o més habitatges.