EL RELLEU: TORRENTS, BARRANCS I ESPLUGUES

Els torrents i els barrancs d'Esplugues constituïen i constitueixen una de les característiques pròpies de la gavarra o zona plana del nostre municipi. Els materials tous argilosos del subsòl permeteren que s'excavés durant centenars o potser milers d'anys les torrentares que hi ha a Esplugues i que des del segle XX han canviat profundament d'aspecte.

"Un torrent és un curs d'aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendents pronunciats i dels vessants de les muntanyes, pels que davalla en funció de les precipitacions estacionals o ocasionals. El barranc d'una muntanya constitueix el llit, gairebé sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional". Definició extreta del diccionari.

Dues fotografies fetes al Torrent d'Esplugues a l'alçada de La Riba. Es pot veure perfectament com els torrent portaven aigua de forma habitual i quin era el procés erosiu que sofrien les seves paret d'argila vermella i/o marga groga. Pricipi del segle XX. Imatges cedides per l'Arxiu Històric Municipal. Fons fotogràfic Serra.

Els torrents d'Esplugues, com reprodueix el plànol, són tots subsidiaris del riu Llobregat. És a dir, quan aporten aigua, l'aboquen a l'esmentat riu. El pendent és molt suau i les precipitacions són de règim mediterrani, és a dir escasses i torrencials. En el cas dels torrents més grans, les seves parets són molt altres i verticals, arribant a tenir entre 30 i 50 m d'alçada.

Els barrancs i torrents originals eren: Torrent de la Fontsanta; Torrent de la Creu, Torrent d'En Farré, Barranc de la Riereta i Torrent del Salt del Pi que desguassaven al més gran i ample del Torrent d'Esplugues; Torrent de Can Clota; Torrent de Sant Pere Martir, Barranc de la Font de la Senyora, Torrent de la Moneda i Torrent d'En Gervasi, subsidiaris del Torrent de Can Oliveres, que desguassava al Torrent Gornal de L'Hospitalet de Llobregat; i el Barranc de Can Vidalet. Molts d'aquests barrancs i torrents han sofert una transformació profunda durant el segle XX i XXI. La majoria ja no existeixen a l'actualitat. Sovint els noms canviaven. És el cas del de Sant Pere Màrtir que s'anomena també de l'Albarells o de La Torre. O el de la Moneda que fins el segle XIX s'anomenava de Les Cucales.
Localització dels barrancs i torrents a principis del segle XX.
Cal destacar que sovint els torrents rebien noms diferents pel veïnat i segons l'època històrica. Un torrent tan important i extens com el d'Esplugues rebia diversos noms segons el segment al que es referien. Així ens trobem que s'anomena Torrent del Pont Barranc a l'alçada del Pont d'Esplugues; seguidament s'anomena Torrent de la Riba; després del Salt del Pi, l'anomenen Torrent del Salt del Pi; i al tros final quan s'acosta al final del seu traçat l'anomenen Torrent de Can Nyac.
Localització dels topònims del Torrent d'Esplugues a finals del segle XX..

L'erosió natural, a través dels seus agents (pluja, gelades, vent, ...) anaren creant uns profunds barrancs a la plana que hi havia sota la Serra de Collserola. Aquests barrancs acabaren essent torrents. La cobertura vegetal que impedia l'erosió dels sòls tous, fou progressivament arrancada, afavorint l'efecte intensiu dels agents erosius natural. Tota la zona anomenada com a gavarra fou excavada per l'aigua, en la mesura l'aigua baixava per les muntanyes.

Però el segle XX sorgeix amb força un nou agent erosionador que modifica la conducta dels agents naturals. És l'acció humana, l'acció antròpica. L'home ha anat tapant progressivament els barrancs i torrents en la mesura que anava ocupant i construint el territori. L'home pot modificar del relleu ràpidament, allò que la natura necessitava segles per a fer-ho.

En el cas d'Esplugues el canvi ha estat substancial. Primer s'anaren tapant els barrancs poc profunds i posteriorment s'anaren cobrint els torrents per a diversos usos o bé se'ls ha transformat en espais d'ús urbà: jardins i parcs.

En aquest cas reproduïm com es troben avui en dia els torrents d'Esplugues. Molts ja han desaparegut fa molts anys, com són el cas del Torrent de la Fontsanta, Riereta i el Salt del Pi, el torrent d'en Gervasi i el barranc de Can Vidalet i un bon troç d'altres torrents.
En aquestes fotografies podem veure com són avui en dia els torrents i com eren antigament.
Vista del torrent d'Esplugues l'any 2003 abans de la remodelació actual. Tots els seus marges ja estan construits. Vista del torrent d'Esplugues des del Salt del Pi l'any 1960. Es pot veure els camps del seu voltant. També es poden veure molt bé les cingleres.
Vista del torrent d'Esplugues a l'alçada de l'actual camp municipal de futbol a la dècada dels anys cinquanta. Es pot veure els marges del torrent poc poblats de vegetació i les seves tarteres. També s'insinuen els estrats d'argila i torturà. Vista de l'antic torrent de la Creu vista des del seu origen a l'antiga creu de terme. El torrent era fosc i ple de vegetació. Al fons l'eglésia parroquial de Santa Maria Magdalena i Can Cortada. Aquest espai fou modificat l'any 1968 al construir-se l'autopista.
Torrent de La Creu a l'alçada de Can Pi. Principi segle XX. Torrent d'Esplugues després del Salt del Pi. Vista dels conreus d'ametllers. Principi segle XX.
Imatges cedides per l'Arxiu Municipal. Fotografies fons Serra.
 

En aquestes tres fotografies podem contrastar com era el Torrent de Can Nyac a principi del segle XX i XXI. Pedem veure un espai relativament natural i un espai que ha sofert una presió urbanística molt important.

A la fotografia de l'esquerra podem veure l'aspecte que ofereix actualment el tros final del Torrent de Can Clota a l'alçada de Can Cervera. Tots els seus marges han estat transformats en petits horts. Any 2003.