Els tipus de dipòstis erosius i les seves formes de sedimentació durant el període quaternari adquireixen principalment aquestes característiques:

1r. Dipòsits aluvials o de reomplert fluvial, on les seves formes característiques són les terrasses.

2n. Dipòsits de farcit glaciar i fluvi-glaciar, de formes molt variades. (No ens afecta).

3r. Dipòsits costaners de plataforma continental, on la seva forma és la planura costanera .

4t. Dipòsits de Loes (No ens afecta).

Un riu que omple la seva vall construeix una planura aluvial (Baix Llobregat); és una superfície quasi horitzonatal, dèbilment inclinada cap avall i on la seva amplada està imposada per la llunyania dels vessants rocosos; es construeix en el curs de divagacions successives del riu, divagacions que l'ha portat a discòrrer successivament per tots els punts de la planura aluvial. Si a partir d'un moment el farcit o reblert, per una causa qualsevol en una regió del curs del riu, cesa o es redueix substancialment durant un llarg període, aquest riu comerçarà a excavar el seu llit, encaixant-se en els aluvions anteriorment depositats. La superfície creada construirà una terrassa fluvial. Quan aquesta evolució es succeeix diverses vegades, es crearan varies terrasses encaixades, essent la més elevada la més antiga.

Els dipòstis de plataforma continental tenen caracters particulars. Constituïts per sediments meitat marins meitat continentals, es recolzen sobre les plataformes marines i la seva evolució està subjecta a les oscil·lacions de la vora continental, guardant sovint una estreta relació morfològica amb les terrasses de planura aluvial. Quan el sòcol sobre el que es recolza s'aixeca, són tallades per l'abrasió marina amb la conseqüent formació de terrasses costanera. Aquest sòcul es pot haver aixecat per diversos motius. Per un retrocés del nivell del mar (Ex. durant les glaciacions el mar Mediterrani recula substancialment). O bé una elevació del sòl per moviments tectònics durant el terciari o quaternari (Ex. El Coll de la Gavarra).