Un gentilici és el mot que reben els habitants d'un lloc, ciutat, regió o país. D'aquí ve que els que viuen a Esplugues som espluguins/espluguines.

Però per la gent gran d'Esplugues, i no tan gran, el nostre municipi no ha estat sempre una ciutat com és ara. En el moment que Esplugues va començar a créixer per allà els anys 50, del segle XX, va deixar de ser un poble. Però la gent del poble de sempre seguien pensant com a poble.

Sempre havia existit una sana rivalitat entre la gent del poble i els municipis veïns, sobretot amb Sant Just. Els joves de Sant Just sempre havien vingut a Esplugues, i a l'inrevés, resulta lògic. A fer què? Als balls de Festa Major (Juliol i Agost), per carnavals, al cinema (L'Avenç i Savoy), als balls (L'Ateneu i l'Avenç), etc.

Els joves dels dos municipis rivalitzaven per les noies i nois d'un lloc o altre. Del fet de gaudir, compartir i rivalitzar, va néixer una sana pugna. I d'aquest fet van néixer dos sobrenoms, mots, apelatius o "alies" entre la seva població. Els de Sant Just anomenaven als d'Esplugues "Cargolins". Els d'Esplugues anomenaven als de Sant Just "Rifenyos" o "Riflenyos". Perquè?

Durant els primers vint anys del segle XX, els moros de la Càbila del Riff és van anar sublevant contra el colonialisme Espanyol. Als anys vint, durant la dictadura de Primo de Rivera, van derrotar i destruir un dels seus destacaments (Desatre d'Anuar per Abdel Krim). D'aquí venia  que la gent d'Esplugues deien que els joves de Sant Just eren  "més bèsties que els habitants de la Càbila del Riff o riflenyos". D'aquí ve el sobrenom.

Però els joves de Sant Just anomenaven als d'Esplugues "Cargolins". Quan els de Sant Just venien a Esplugues a peu, passaven pels camps que hi ha entre els dos municipis. Aquest camps sempre eren plens de cargolins. Cargolins que un moment o altre acabaves trepitjant. Casum dena!

És curiós que els camps de La Mallola, abans de que es fes la zona urbanitzada actual, eren sempre plens d'aquells animalons. No eren cargols (bovés, vinyals o mongetes), sinó que eren cargolins de tota mena. Però sempre petits.

Aquests joves agoserats venien a ballar i passar-s'ho bé. Als balls, els rifenyos, disparven sempre primer a les noies i se les enduien. Els d'Esplugues, que eren lents com els cargols, es quedaven amb un pam de nas, ja que els de Sant Just eren agresius i molt ràpids, com els guerrers de la Càbila del Riff. Els xicots de Sant Just acabaven duent-se el peix al cove. Ells reien dels espluguins i deien que eren lents com els cargols o cargolins que hi havia entre els dos pobles.

Aquests apelatius ja no tenen sentit avui en dia. Però encara recodem com s'anomenava a d'altres veïns. Els de Cornellà eren cornuts. Els de Sant Feliu, garces. Els de Sants, coixos i esguerrats. I així tothom rebia un sobrenom que el caraturitzava.