EL PAISATGE AGRÍCOLA AL LLARG DEL TEMPS

Què hi podeu veure en aquest paisatge ? Quines muntanyes són ? Per què no tenen grans edificacions ?

Hi ha poques cases. Per què ? S'hi veuen molts camps llaurats, arbres i vinyes. Quina mena de cultius són ?

Un paisatge agrari ? On ? A Esplugues al començar el segle XX.

L'agricultura i les seves característiques.

El tipus de sistema productiu que predomina al nostre municipi fins ben iniciat el segle XX és l'agrícola. Una agricultura establerta i dominant des de la formació dels dos primers nuclis urbans: El Raval de Sant Mateu i La Sagrera al voltant de la parròquia de Santa Magdalena. Ja tenim constància escrita del conreu de les terres del municipi al segle X. Els habitants d'aquests dos nuclis urbans i els d'un nombre indeterminat de masies escampades pel municipi havien de ser els únics pobladors i explotadors d'aquestes unitats de producció.

L'agricultura de secà.

Els cultius predominants eren la vinya i els propis de secà: ametllers, oliveres i garrofers. També s'hi conreava tota mena de cereals i lleguminoses: civada, ordi i blat, llenties, cigrons i pèsols. També hi havia arbres fruiters, però en molta menor mesura, ja que caldria poder regar-los: pomeres, presseguers, figueres, pereres, etc. L'existència d'aigua al voltant dels pous i dipòsits possibilitava l'existència de petits horts que satisfeien les necessitats domèstiques i alguna comercialització a través de les verdures que s'hi podrien produir: enciams, bledes, tomàquets, pebrots, albergínies, patates, etc.

Moltes de les masies tenien l'era, lloc on es separava el gra de la palla, fet que indica que l'activitat de secà era important. A principi del segle XX hi havia vint-i-quatre masies que tenien cups de vi, de collita pròpia, segons testimonis dels derrers pagesos.

A totes les masies hi havia canyissars i atzavares, espècies que s'empraven per a lligar les espècies enfiladisses quan creixien (mongeteres, tomaqueres, etc.) i per produir cordills. Eren elements del paisatge agrícola.

Pagesos batent el blat a l'era de Can Casas. Principis del segle XX. Pagesos garbellant el blat a l'era de Can Casas. Principis del segle XX.
Imatges cedides per l'Arxiu Municipal d'Esplugues. Fons fotogràfic Serra.

L'ús de l'aigua a través dels segles.

Esplugues tenia una agricultura bàsicament de secà, ja que l'aigua era escassa. L'aigua corria pel fons dels torrents, fet constatat fins a principis del segle XX. Totes les cases i masies tenien pous d'on extreien l'aigua d'un nivell freàtic cada vegada més explotat. Aquesta aigua havia de servir per als usos domèstics, d'abeuratge dels animals, omplir dipòsits, safareig i possibilitar així una petita activitat hortícola. Però els anys de sequera, els cabals havien de baixar substancialment.

Podem constatar que la majoria de les masies es troben en la zona de contacte entre la zona de muntanya i el principi de la plana. És evident que l'existència d'aigua podria ser més abundant en aquests indrets. Si anem més al sud no hi trobem gaires masies, llevat les que són prop dels torrents. A finals del segle XIX arriba l'aigua corrent canalitzada a través d'un sistema de mines que comercialitza la Societat d'Aigües de Sant Just . Es fan mines d'aigües que venen d'aquell municipi (mina Vidal), ja que les seves muntanyes proporcionaven aigua sobrant. Hi havia tres grans basses: les de Can Cortada, Can Casanoves i Can Clota.

La primera dècada del segles XX arriba l'aigua corrent a través de la Societat General d'Aigües de Barcelona per mitjà del bombeig d'aigua del riu Llobregat des de l'estació de Cornellà, que arriba a l'estació d'Esplugues-Sant Just, i de nou es bombeja fins el dipòsit de Sant Pere Màrtir. Això modificarà substancialment els usos de l'aigua i l'agricultura durant el segle XX. Moltes cases poden tenir petits dipòsits d'aigua que faciliten el regadiu de petits horts.

A finals del segle XX aquesta activitat ja ha desaparegut pràcticament.

L'activitat ramadera.

Cal tenir present que hi havia una activitat ramadera relativament important. Així hi havia bous, cavalls, ases i mules per al transport i treball del camp. També hi havia tota mena d'aviram, bestià porcí i boví. Mostra d'això és que moltes de les masies grans tenien cort, estable i galliner. També hi ha constància, encara que en menor mesura, de ramats de bens. Però cal tenir present que no només les masies, sinó que la majoria de les cases tenien galliner i conills per al consum domèstic.

Ramaderia i agricultura es complementaven per a la subsistència d'una població principalment agrícola.

Pastor i les seves ovelles al Torrent del Salt del Pi entremig dels ametllers florits. Principis del segle XX.

Imatges cedides per l'Arxiu Municipal d'Esplugues Fons fotogràfic Serra.

El sòl.

També podem classificar tres tipus de sòl agrari segons la seva qualitat i l'ús que s'en deriva. És a dir, es conjuguen per a la seva classificació les qualitats del sòl i la seva capacitat agrària.

Sòl productiu de bona qualitat, d'argila vermella, ben llaurat i molt productiu.

Sòl improductiu, constituït per erms, boscos i rocals. Així ens trobarem tots els espais pedragosos de la muntanya i els sòls amb abundants de clapes de torturà superficial. Els boscos, malgrat s'hi extraiés llenya, cada cop eren més reduïts.

Sòl de qualitat intermitja. Les característiques del sòl feia que hi hagués amb uns nivells poc profunds d'argiles. Aquest fet no permitia un bon rendiment de certes espècies, però si que s'hi poguessin plantar d'altres, possibilitant un ús productiu de la terra. Així hi ha zones que eren aptes per als atmetllers, garrofers i les oliveres,espècies que no necessitaven masses atencions ni gaire aigua. També ens trobarem amb els sòls poc profunds de bretxes als vessants de la muntanya, barreja d'argila i pissarra, que donaran un bon sòl, òptims per a la vinya i altres cultius de secà.

El sistema de classificació de l'adminstració de cara a la recaptació d'impostos sobre la propietat rústica a principis del segle XX es basava en la capacitat productiva de les terres. Classificava els sòls en funció dels productes que es recollien:

Terres productives: vinyes, secà, garrofers, oliveres, regadiu, fruiters.

Terres improductives: erms, boscos i rocals.

Cada categoria dels sòl pagava més o menys en funció de la seva productivitat.

La comercialització dels productes agrícoles.

Fins a principis del segle XX els productes agrícoles del municipi són comercialitzats a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, així com en molt menor mesura pel consum intern dels habitants del poble. Les comunicacions es feien en carruatges a través dels camins de ferradura i la Carretera Reial, camins fets de terra. Barcelona estava a poques hores del municipi.

Les masies.

Cal tenir present que una masia és una unitat de producció agrària lligada a unes terres, de propietat o arrendades, i que permet viure al seus propietaris o masovers dels beneficis que genera. D'aquí ve que masies no n'hi havien gaires al municipi. Però si que hi havia moltes cases construides a partir del segle XVIII que tenien activitats agràries d'una manera o altre.

Podem trobar dues menes de masies, les grans amb masovers o sense, i les més petites o senzilles on els mateixos propietaris les treballaven amb l'ajuda de treballadors. Però també les podem agrupar segons es trobin en nuclis urbans o siguin masies aïllades.

Les més grans i importants eren les de majors extensions de terres: Can Ramoneda, Can Cortada, Can Clota, la Torre de Picalqués o dels Lleons, Can Pi, Can Carbonell. Can Hospital, Can Cargol, Can Casanoves, Can Bialet, Can Majoral, Can Casas, Can Cadena, Can Oliveres, Can Valls, Can Cervera, Can Serracanta o Ca l'Estudiant, Can Dori, Can Nyac, etc.

Aquí sota podem veure el primer plànol que es disposa actualment del municipi d'Esplugues, publicat el 1870. En ell es pot veure perfectament que l'extensió de l'urbanisme era molt reduït. Es pot afirmar que el municipi era un poble eminentment rural a les afores de Barcelona. Cal observar que la marjoria de cases tenien un pati al darere i que el nombre d'aquestes és relativament reduït. Tenim tres nuclis urbans: el Raval de Sant Mateu, la Sagrera i el centre del poble a redòs de la carretera.

Plànol del municipi de l'any 1922. Urbanització del municipi i localització de les masies. Clica i entra.

Torre de Picalqués Can Dori Dipòsit d'aigües del Llobregat Can Valls Camí de Sant Joan Despí Salt d'En Pi Can Cortada Can Pi Can Ramoneda Can Casavoves Parròquia de Santa Maria Magdalena. Can Parot Can Serracanta o Ca l'Estudiant. També conegut com Raval d'En Fivaller. Can Gervasi Can Carbonell Can Hospital o Can Fàbregas Can Cargol Can Bialet Can Clota Can Oliveres Cementiri Parroquial La Mallola. Rajoleria. Escoles. Casa de la Vila. Can Rosselló Can Tomba. Can Biel Torre de Vidal-Ribas Torre Juncadella Camí de l'Hospitalet Torre d'Isidre Martí Can Cadena, Can Esteve,... Centre del poble Un barri incipient: La Plana. Barriades de Can Vidalet i  Pelegrí El Raval de Sant Mateu.

 

La seva arquitectura era la propia de les antigues masies catalanes de la Catalunya humida, de colors torrats i càlids. Tenim masies molt senzilles; de més àmplies i ben construïdes; així com grans masies palau, en que el seu propietari era un senyor o noble resident a la capital, que és el cas de les masies de Can Cortada, Can Hospital, Can Clota i la Torre de Picalqués o d'altres. També les podríem agrupar segons la seva antiguetat, segons fossin més antigues del segle XVIII o bé construïdes durant el segle XIX o XX.

També les podriem agrupar segons estiguin situades al nucli més antic i ric de la Sagrera: Can Cortada, Can Ramoneda, Can Pi, Can Cargol, Can Casanoves, Can Bialet, Can Majoral (desapareguda l'any 1846). També podrem trobar les masies aillades: Can Casas, Can Oliveres, Can Valls, Can Serracanta, Can Cervera, Can Nyac o Can Dori.

Amb els creixement urbanístic successiu que hi ha al municipi des del segle XVIII, neixen nous nuclis humans agrupats en carrers, principalment al voltant de la carretera Reial. El Raval de Sant Mateu té tres carrers urbanitzats. Neix el carrer de Sant Llorenç, etc. Cases de gent menestral que treballa del camp o d'activitats diverses. D'una manera directa o indirecta aquesta població té una relació amb l'agricultura.

Masia de Can Ramoneda, a la dreta, amb l'era, galliner i la cort al seu davant, i la masia al fons de Can Casanoves ja restaurada pel seu propietari Sr. Pujol i Bausis, Any 1920. La Sagrera. Es poden tots els camps conreats.

Masia de Can Clota. Any 1920. Avui en dia segueix igual. Es veuen els camps d'hortalisses perfectament conreats.

Imatges cedides per l'Arxiu Municipal d'Esplugues. Fons fotogràfic Serra.

La població agrícola del municipi.

Fins a principis del segle XVIII el nombre d'habitants era molt reduït i cal suposar que el de masies també. Segons consta en dades demogràfiques de principis d'aquell segle ( any 1700) hi havia aproximadament 100 habitants, repartits en 21 focs. Els dos nuclis habitats ho palesen així. Dins d'aquest dos grans nuclis s'arraulien el nombre més elevat i important de masies.

Però durant aquest segle es produeix un creixement substancial del municipi. L'any 1804 la població s'ha multiplicat per sis. Això implica que s'havien construit moltes cases noves. Molta d'aquesta població treballa a la ciutat de Barcelona o pels seus voltants i fa una activitat agrícola complementària.

A partir de la construcció de la carretera Reial l'any 1765, el municipi creix paulatinament, d'una forma lenta però constant, arribant a tenir a finals del segle XIX 1000 habitants. Això implicà que apareguessin algunes masies més de construcció vuitcentista, però no gaires més perquè l'extensió del municipi era reduït. Moltes cases edificades durant aquests dos segles tenien hort i feien algun tipus d'activitat agrícola. La parcel·lació del sòl així ho testifica.

Cal pensar que l'any 1932, quan es crea el Sindicat d'Agricultors d'Esplugues, hi ha afiliats 300 socis, fet que no vol dir que tots fossin pagesos. Això indica l'existència encara d'una activitat agrícola important, encara que sigui basada en petites explotacions i horts i la pujança del cooperativisme agrícola com una forma de colaboració social.

Però és després d'aquest primer terç del segle XX que l'agricultura entra en crisi.

 

L'estructura de la propietat.

 

Es té constància històrica que fins a principis del segle XVIII les terres del municipi havien estat majoritàriament concentrades per un nombre reduït de famílies. És a dir, la propietat de la terra no estava distribuida proporcionalment per tot al població, sinó que unes persones acomulaven la major part d'aquestes, mentre que d'altres persones tenien propietats més reduïdes o bé majoritàriament no en tenien. D'aquestes famílies propietàries n'hi havia que vivien a Esplugues i d'altres fora del municipi. Les que vivien al municipi eren normalment pagesos, rics o no tan rics. Els que vivien fora eren principalment membres de famílies benestants.

A partir del segle XIX , amb els canvis succeïts a Catalunya i Espanya en conjunt, es produeix la pèrdua de poder de la noblesa i l'Església, i moltes propietats comencen a fragmentar-se i a canviar de mans. Amb el creixement continuat del nucli urbà s'inicia un procés lent de parcel·lació de les propietats i de canvi de propietaris que culminarà al segle XX quan deixi de ser un municipi agrícola.

Aquesta realitat social i econòmica es pot observar a partir de la comparció de diverses contribucions urbanes que pagaven el propietaris i que consten en diversos treballs històrics del municipi. A continuació elaborem aquest quadre comparatiu de la propietat agrària i del sòl basat en l'anàlisi de tres moments històrics: 1710, 1918 i 1938. Aquesta comparació relativa de conceptes contributius diferents, com poden ser els valors cadastrals o la constribució rústica, ens permet treure un seguit de conclusions.

 

Concepte/Any (4)

1710-13 (1) Cadastre.

%

1918 (2) Contribució rústica

% 1938 (2) Contribució rústica %
Nombre de propietaris 21 (3) --- 201 --- 562 ---
Propietaris residents a Esplugues 13 59 % 154 77% 334 59,5%
Propietaris residents fora d'Esplugues 8 41 % 47 23% 228 40,5%
Concentració de la riquesa urbana 7 propetaris 65 % 40 propietaris 54,16 % 40 propietaris 38,12 %

2 d'Esplu.

5 Barcelona

34 %

66 %

20 d'Esplu.

20 fora d'Esplu.

42,8 %

57'2 %

19 d'Esplu.

21 fora d'Es.

41,4 %

58,6 %

Concentració de la riquesa segons on resideix el propietari: Esplugues (4) 13 propietaris 49,2 % 154 60 % 334 54 %
Concentració de la riquesa segons on resideix el propietari: fora d'Esplugues (4) 8 propietaris 50,8 % 47 40 % 228 46 %
Sòl agrari         4,3 Km2

(1) Font: Del llibre "Esplugues de Llobregat. Monografia Històrica" de Mossèn Esteve Carbonell. Interperetació a partir del cadastre i censos del municipi corresponents al període 1710-1713.

(2) Font: De l'article "Una aproximació a l'estructura de la propietat durant el primer terç del segle XX a Esplugues de Llobregat" de Roser Vilardell. Centre d'Esplugues Comarcals del Baix Llobregat. Col·lecció Materials del Baix Llobregat. Núm. 3. 1987.

(3) 21 propietaris amb terres i casa habitada (focs) i 26 petites propietats més sense casa. Els principals censos contributius s'aplicaven en aquestes masies o focs, concebent-les com unitat productiva i contributiva. Aquestes vint-i-una cases o focs són els contribuients principals d'Esplugues.

(4)Els conceptes són diferents en la seva base impositiva, ja que el tipus de recaptació d'impost era diferent en els tres moments històrics. Cal dir que els documents originals depositats als Arxius Municipals i Parroquials anteriors al segle XIX ja no existeixen.

D'aquestes dades estadístiques en podem treure unes conclusions.

a. Constatem que en aquests dos segles i mig la propietat s'ha anat parcel·lant , incrementant-se el nombre de propietaris. Cada cop hi ha més finques petites, però també se'n mantenen de grans.

b. La propietat de la terra ha estat repartida entre gent del municipi i de fora, principalment de Barcelona, varient la proporció d'un període a un altre. A principis del segle XVIII bona part dels propietaris de fora del municipi corresponien a les classes nobiliars, d'on obtenien rendes de les seves propietats rústiques.

Però durant els segles XVIII i XIX es produeixen uns canvis socials i històrics importants que generen una progressiva fragmentació de les propietats en finques, perdent pes específic els nobles i adquirint-lo la burgesia en conjunt.

Durant el segle XIX i el primer terç del segle XX sorgeix un procés intens de compra del sòl agrari amb finaliats especulatives i urbanístiques. També apareix amb força el fenòmen urbà de les segonsens residències. El procés d'industrialització del país necessita sòl urbà per créixer i aquest sòl el troben en els pobles veïns de Barcelona. La burgesia s'avança i preveu el que succeirà urbanísticament a les rodalies de la gran ciutat.

c. Que les propietats i finques més grans i productives han estat sempre en mans de famílies més riques. Aquestes finques i propietats mantindran la seva importància fins finals del segle XIX. A partir del segle XX es produeix un seccessiu canvi de propietaris.

d. Quan s'arriba als segle XX comença, amb la crisi de l'agriculura local, un procés de venda dels sòl agrari, amb la seva posterior especulació i canvi d'ús. Durant la primera meitat del segle, Esplugues és un municipi eminentment agrícola, però comencen a ubicar-se indústries. Molts camps deixen de conreuar-se i molts propietaris venen les seves finques. Neixen nous recursos laborals i productius per a la població. L'abandó progressiu del sòl agrari dóna pas a un ús residencial i industrial d'aquest.

La decadència d'un sistema productiu.

Amb l'aparició de les primeres indústries a finals del segle XIX i principis del XX comença un període de transformació profunda de la societat catalana en conjunt i d'Esplugues en concret.

La situació de la post-guerra dels anys quaranta (S.XX), provocà que molts propietaris veiessin en la parcel·lació i venda de les seves finques una sortida econòmica a la seva situació particular. El propietari agrícola ven el sòl ja que no l'usa i perd valor. El que el compra el divideix en parcel·les i el revèn a una altres persones, i així successivament fins que se li dóna un nou ús.

Durant la primera meitat del segle XX d'una forma tímida, però a partir de la segona meitat d'una forma accelerada, s'ubiquen petits tallers i indústries que van atraient població immigrada d'altres indrets de Catalunya i de la resta l'estat Espanyol. La proximitat a Barcelona, la transformació de l'estructura de la propietat i l'ús del sòl hi contribuiran profundament.

La millora de les comunicacions amb Barcelona i les seves rodalies, així com la de serveis com l'aigua corrent, l'electificació, la telefonia, faciliten la localització de petites i mitjanes indústries al municipi. Esplugues es troba dins del primer cinturò de creixement de la gran ciutat de Barcelona.

El treball del pagès és molt dur i sovint mal pagat. Quan la rendabilitat d'aquesta activitat es redueix molt i la proximitat d'altres recursos productius i laborals són millors, s'acaba d'extingir la pagesia. La realitat de l'ús del sòl i l'estructura de la propietat obliga al pagès a canviar d'ofici. El sòl no era seu i l'obliguen a canviar d'ofici.

Vinya a l'actual zona industríal del barri d'El Gall. Principi del segle XX. Processó religiosa entremig dels camps conreats per La Plana de Can Valls. Les muntanyes es veuen sense cap construcció. Principi segle XX.
Imatges cedides per l'Arxiu Municipal d'Esplugues. Fons fotogràfic Serra.
La demanda de sòl urbà era molt forta. Així neix i creix d'una forma important una funció nova del sòl: la industrial i la residencial. La indústria necessitava de serveis i de població laboral.

L'urbanisme canviant del municpi fa que fins a la primera meitat del segle XX, les edificacions del poble fossin d'una sola planta. Moltes cases tenien pati interior o bé un hort per a l'ús domèstic. Així moltes famílies complementaven la seva activitat laboral a la indústria o als serveis amb aquesta tasca. O mirat d'una altre manera, molts obrers industrials acostumaven a tenir un hort o vinya que llaurar.

Primerament s'edificaren cases d'una o dues plantes, però a partir dels anys setanta es generalitzen les construccions verticals. El primer gran bloc de pisos que es fa a Esplugues fou "El Barco" al Torrent de la Riba.

Cal analitzar quin és l'origen de moltes barriades que neixen i creixen durant el primer mig segle XX. Per exemple els casos de La Miranda, La Plana de Can Valls, o el Gall. Les terres de La Miranda eren propietat de la família Ramoneda. L'últim descendent d'aquesta nissaga ven les terres als promotors de la urbanització, la família Montoliu. Ells rotulen i promocionen les parcel·les. La Plana neix i creix a parit del 1903 quan es traça la carretera de Cornellà. Es comencen a rotular carrers i edificar petits habitatges i indústries. Durant mig segle es va construint progressivament i s'abandona l'activitat agrícola. El barri del Gall és sòl agrícola fins els anys quaranta i cinquanta, amb vinyes principalment. A partir dels anys seixanta es comença a rotular intensivament i construir blocs de pisos i indústries. Tot un procés que succeeix a tots els barris o finques que abans eren agrícoles.

Vista del horts del Torrent d'Esplugues a l'alçada de La Riba. Principi del segle XX. El barri del Raval i els camps d'ametllers i oliveres de Can Hospital. També es veu el molí. Principi del segle XX.
Imatges cedides per l'Arxiu Municipal d'Esplugues. Fons fotogràfic Serra.

A partir d'aquests moments, l'agricultura passa a ocupar un estat progressivament testimonial i en alguns casos marginal dins el sistema productiu de la societat d'Esplugues.

Tot aquest procés dura fins que s'entra en una fase d'edificació urbana i industrial generalitzada a partir dels anys 60-70. L'espai agrari va anar reduint-se d'una forma dràstica a partir d'aquelles dècades, produint-se el creixement massiu del municipi amb la indústria i les grans edificacions verticals.

El tipus d'urbanisme que veiem a partir d'aquelles dècades impliquen un ús intensiu del sòl, generant la pràctica desaparició de l'activitat agrària a finals del segle XX.

Can Tomba Can Valls Can Clota Barriada Pi i Margall Can Cadena La Sagrera El Raval