Esplugues és avui en dia una ciutat dins del contínuo urbà de la gran Regió Metropolitana de Barcelona. Per tant hem d'afirmar que és a l'actualitat un paisatge urbà.

Fins a finals del segle XIX era un paisatge eminentment agrícola, però durant la primera meitat del segle XX s'anà transformant en un paisatge urbà. Aquest paisatge tenia un seguit de components o característiques indústrials i residencials primer, transformant-se progressivament en el que és a l'actualitat, un paisatge urbà eminentment residencial i de serveis. Queden pocs elements de paisatge natural, llevat del Puig d'Ossa, integrat dins el parc natural metropolità de la Serra de Collserola. La transició urbanistica i paisagística de realititat natural a agrícola, d'agrícola a industrial i comercial, o de residencial d'habitatges unifamiliars a grans edificacions, es feu paulatinament, convivint elements d'una o l'altra.

EL PAISATGE NATURAL

Com ens podem imaginar que seria un paisatge natural fa segles sense una intervenció humana ? Resulta una pregunta insòlita, però molt interessant d'imaginar.

Ens el podríem imaginar amb una espessa cobertura vegetal que ompliria de verd tant la plana com la muntanya. Però ens hauriem d'anar enrere en el temps ben bé 2.300 anys, quan els pobles íbers habitaven la comarca i se sap que no hi havia cap poblat en el nostre territori.

Aquesta espessa capa vegetal deuria ser d'un bosc primari d'alzina i roure, amb un sotabosc espès propi d'aquesta comunitat vegetal. Vegetació pròpia mediterrània, sense modificar per l'home. Aquesta espessa cobertura deuria frenar l'erosió fàcil del subsol tou i impermeable d'argiles i margues. L'abundància d'aigua deuria ser lògica.

Aquest ambient natural havia de tenir una fauna rica en tota mena d'animals, des d'aus, mamífers, amfíbis i rèptils, fins tota mena d'artròpodes.

Tota la Gavarra havia de ser així; però un cop es baixava pel pendent cap a la plana aluvial i costanera, l'home d'aquella època es deuria trobar immediàtament amb el mar, ja que la costa fa dos mil anys era situada molt més endins d'on la trobem avui en dia. El mar era aprop, d'aquí que els poblats íbers i les vil·les romanes s'havien d'aixecar en llocs elevats.

Prova d'això és que els materials sedimentaris de la plana aluvial del Baix Llobregat són molt recents. En la mesura que tot Catalunya es va poblant i desforestant, els rius arrossegaven materials que es depositaven al final del seu curs i al marge de la costa, fent-la més ample i guanyant terreny al mar. Aquest procés durà molts segles.

Aquests primers pobladors van començar a desforestar els boscos, creant i ocupant les primeres planes fèrtils. Provocant i afavorint els agents erosius naturals. Però tenim molt poques referències històriques d'aquests primers pobladors.

El terme grec "spelluggs", coves, balmes o cavitats, ens idica que els grecs i romans ja coneixien el lloc i li van donar aquest topònim. Per què ?