|
|||
 Introducció En el procés generalitzat d'incorporació de les noves tecnologies de la informació al món de l'ensenyament, els infants dels primers nivells educatius es troben amb serioses dificultats per utilitzar els ordinadors ja sigui com a eina o com a recurs didàctic. Per als infants, la comunicació amb la màquina es fa difícil degut tant a la complexitat del teclat com per la seva falta de domini del procés de lectura i escriptura. En aquestes condicions els infants no poden treballar amb autonomia i necessiten constantment la presència del mestre per fer servir l'ordinador. Certs perifèrics, com el ratolí i la pantalla tàctil, ja han posat a l'abast dels usuaris possibilitats de comunicar-se amb els ordinadors de manera fàcil i agradable. En el món educatiu, el Lector de Targes de BSP i el Concept Keyboard anglès, són els principals precedents de la tauleta sensible de la casa DIL. La tauleta sensible és un perifèric de comunicació amb l'ordinador que pot facilitar l'accés als recursos informàtics als infants no lectors i a d'altres grups de persones amb necessitats educatives especials. La tauleta sensible és un perifèric flexible, redefinible i polivalent. Flexible perquè es pot adaptar les dificultats pròpies dels programes a les possibilitats i necessitats de cada persona, polivalent perquè se li poden implementar moltes aplicacions i simular diversos teclats, i redefinible perquè l'usuari pot dissenyar el contingut i la seva distribució. La tauleta sensible pot ajudar als infants al pas del concret a l'abstracte. És un punt d'enllaç entre els tres nivells bàsics del camí cap a l'abstracció: el món real d'objectes, el figuratiu dels dibuixos, i l'abstracte dels conceptes i paraules. Parafrasejant a Piaget, podem dir que pot incidir de manera molt important en la progressió de les tres etapes pel domini d'un concepte: el joc i la manipulació, l'expressió oral i gràfica i l'expressió escrita i simbòlica. A sobre d'ella hi podem posar tant objectes reals, com imatges o paraules, que estaran relacionades amb altres imatges, paraules o accions a la pantalla de l'ordinador... Descripció de la tauleta sensible La tauleta sensible és un digitalitzador de superfícies amb exploració mecànica que reconeix les posicions per contacte físic. Té una superfície quadrada de 32 centímetres de costat i una trama interior de 120 x 120 punts sensibles. La tauleta sensible de la casa DIL no necessita cap font d'alimentació externa. Es pot connectar a l'ordinador tant pel port paral·lel (Centrònics) de la impressora com pel port sèrie complet (RS232), i es gestiona amb un programa resident diferent per a cada port. Els programes i aplicacions educatives de la casa DIL no es poden instal·lar al disc dur. El disquets tenen un sistema operatiu propi que automatitza tot el procés d'arrencada i funcionament. L'equip de treball bàsic consta de:
a) Com a digitalitzador tàctil: amb el software adequat la tauleta sensible pot digitalitzar:
Definició de l'entorn educatiu La tauleta sensible pot funcionar en un entorn d'aula d'ordinadors, però sembla més adequat utilitzar-la en entorns d'incorporació de l'ordinador a l'aula de classe, preferentment dins d'una dinàmica de treball globalitzat i per racons. En els racons, els infants alternen el treball a l'ordinador amb d'altres recursos com ara la biblioteca, construccions, jocs, matemàtica, plàstica, experiències, disfresses... En línies generals es pot preveure que la utilització de la tauleta sensible que es farà als diversos nivells educatius, molt probablement serà:
Disseny d'un model d'utilització El treball amb l 'ordinador no ha de suposar un trencament amb la resta d'activitats a l'aula, però tampoc és vàlid reproduir a l'ordinador les mateixes activitats que generalment es fan amb paper i llapis. El treball amb ordinador s'hauria d'incloure com una activitat normal de la classe. En aquest sentit, caldrà preveure que possiblement hi haurà un treball anterior i un de posterior, essent l'ordinador un pas, un element o un recurs més de tot el procés. Aquesta continuïtat es pot aconseguir emprant les làmines de la tauleta sensible en activitats de lectura d'imatge, llenguatge oral i/o escrit, pintant, investigant, retallant els seus elements... Tanmateix es poden introduir imatges i dibuixos fets a classe i treballar-los a l'ordinador mitjançant la tauleta sensible. Prèviament a la utilització individual de la tauleta sensible, fóra bo comentar en grup la làmina i l'activitat, i realitzar el treball col·lectivament. Per a la comprensió global del procés, és aconsellable reproduir la feina de l'ordinador a mà, seguint pas a pas tota l'activitat. El treball amb l'ordinador i la tauleta sensible pot adoptar diverses modalitats:
Al final de l'EGB, el perifèric fonamental serà el teclat i la tauleta sensible quedarà per aplicacions especials concretes. Aplicacions Són moltes les possibles aplicacions de la tauleta sensible a l'àmbit educatiu. En una primera aproximació les podem classificar en:
Estandarització de les aplicacions En qualsevol aplicació informàtica és bo aconseguir una línia de funcionament semblant i estàndard en tots els productes, que faciliti la iniciació a les noves utilitats i aprofiti al màxim la transferència d'aprenentatges entre aplicacions. En la tauleta sensible l'estandardització encara és més important ja que els materials van adreçats als primers nivells educatius, on encara no han assolit la lectura comprensiva ni l'escriptura bàsica, i tota la comunicació amb la màquina ha d'ésser, per tant, icònica. El Programa d'Informàtica Educativa ha desenvolupat un conjunt d'eines, rutines de programació i documentació específica de la tauleta sensible per aconseguir una certa unificació i coherència de criteris entre tots els productes, així com per facilitar la feina als usuaris, als dissenyadors i als programadors. Les nostres propostes abasten:
Valoració final Si considerem la feina feta fins ara i les perspectives a curt termini, la tauleta sensible es presenta com una autèntica alternativa al teclat, especialment per a determinats nivells educatius i certes aplicacions. La tauleta sensible és un perifèric obert, flexible i amb moltes possibilitats. Actualment es pot interactuar la tauleta sensible amb tota mena de programes estàndards i llenguatges de programació. A nivell d'usuari, es poden dissenyar i modificar làmines i aplicacions de manera molt fàcil i amb molt poc de temps. Com a contrapunt, però, hem d'esmentar que seria bo millorar la sensibilitat de la tauleta sensible, augmentar l'entramat de punts sensibles i disminuir el temps d'exploració i reacció.
|
