Les incògnites del 2008

Hem deixat enrere un altre any. Després dels acostumats bons desitjos, la singladura del 2008, que esdevé any electoral, es presenta, en el millor dels casos, complicada. L'alt creixement sense fonaments sòlids dels últims anys s'esvaeix ràpidament. La construcció, el principal motor de creixement junt amb el turisme, va perdent dinamisme. La Comissió Europea preveu que la construcció de vivendes creixi només un 1,3% el 2008 (el 2007 ho va fer un 4,4%) i que caigui un 3,3% el 2009. Espanya, amb Portugal i Irlanda, és un dels únics països de la zona euro pels quals la Comissió Europea preveu un descens anual en el sector de la construcció durant el trienni 2007-2009. El relleu l'agafen els països de l'est, com Polònia i Lituània, principals receptors dels fons europeus, amb creixements en aquest sector que oscil.len entre el 10% i el 20%. L'aturada del sector de la construcció, que ja suposa aproximadament un 18% del PIB, afectarà a milers de llocs de treball directes (paletes, aparelladors, arquitectes ...) i indirectes (llauners, lampistes, fabricació i venda de mobles ...). En aquests moments, només els treballadors directes del sector de la construcció superen els 2,5 milions. Els propietaris hipotecats dels pisos veuran com cau el valor dels immobles i, al mateix temps, és probable que pugi el pagament mensual de la quota hipotecària a bancs i caixes. En cas d'impagament, el pis passaria a mans de l'entitat financera, que procediria a la seva venda, accentuant i accelerant encara més la caiguda del preu dels immobles. Al mateix temps, les entitats financeres, que continuen presentant beneficis d'escàndol (més de 8.000 milions d'euros el BSCH durant el 2007), frenaran el finançament a empreses i particulars. No oblidem tampoc que, a nivell internacional, hi ha una quantitat indefinida d'hipoteques de dubtós cobrament ( subprime ) que pot generar en qualsevol moment una crisi financera sense precedents. El recurs als bancs centrals, en última instància, per tal que fabriquin “del no res” grans quantitats de diners o rebaixin encara més els ja artificialment baixos tipus d'interès, només servirà per empitjorar la situació i afegir més llenya al foc. I és que el càncer de la inflació també comença a colpejar amb força. Productes de consum bàsic com les cebes i la llet han augmentat durant el 2007 un 20% i 26% respectivament. El preu del barril de petroli voreja els 100 $ i cal tenir present com un encariment semblant, a la dècada dels 70, va generar una crisi internacional. Per tant, entenc que la crisi és inevitable. Cal purgar els excessos comesos i, en aquest sentit, com més aviat es manifesti, més aviat s'hi podrà posar remei. Preocupa la distribució desigual dels seus efectes. De la mateixa manera que quan anàvem “bé” alguns ho feien molt més que altres, el canvi de cicle tampoc afectarà a tothom per igual.

Jordi Franch Parella, professor d'economia i organista titular de la Seu de Manresa.