AENA i les infraestructures de Catalunya

Sala d'actes del IESE (22 de març de 2007). La societat civil catalana es reuneix per debatre el futur de l'aeroport del Prat. Un miler d'empresaris, professionals i acadèmics es mobilitzen en el que s'ha anomenat una de les grans demostracions de catalanisme. Es té consciència que els aeroports són una infraestructura clau en el segle XXI, com les autopistes ho van ser en el segle XX, els ferrocarrils en el segle XIX i els ports en el segle XVIII. Si Xina apunta a propera superpotència, sent la fàbrica del món, a què s'ha de dedicar la decadent Europa? Una possibilitat seria convertir-se en geriàtric, tot i que un sector econòmic amb més futur serà el de distribuir les mercaderies que altres continents emergents fabriquen. Per a això, les infraestructures combinades d'aeroport, carreteres, ferrocarrils i ports juguen un paper decisiu.
AENA, organisme públic dependent del Ministeri de Foment i de la ministra Magdalena Álvarez, gestiona tots els aeroports espanyols de forma centralitzada. Quina diferència amb el cas de Heathrow, primer aeroport europeu, que és gestionat privadament per BAA, filial del Grup Ferrovial. De fet, tots els grans aeroports i ports del món desenvolupat es gestionen sempre de manera descentralitzada. Però, ja sabem que Spain is different. El monopoli d'AENA supedita la inversió de tots els aeroports estatals als interessos de Madrid-Barajas. Així, encara que aquest aeroport registra menys del 25% del tràfic estatal, en els darrers quinze anys ha rebut més del 55% de les inversions públiques del govern central. Per altra banda, pel Prat hi hauran passat l'any 2007 uns 33 milions de passatgers, situant-se per primera vegada entre els primers trenta aeroports del món en tràfic de passatgers. No obstant, al 2005 no hi havia cap vol intercontinental des del Prat. I és que el Prat no és la base d'operacions principal de cap gran companyia aèria, limitant-se a alimentar subsidiàriament els vols intercontinentals de Barajas. Si el Prat continua centrant-se en companyies low-cost , perjudicarà els interessos dels aeroports catalans de Reus i Girona. Mentre les dues úniques pistes independents del Prat (la tercera és en diagonal i les uneix) estrangulen el seu creixement, les quatre pistes independents de l'aeroport de Barajas asseguren el seu futur. Cal un gir copernicà en les inversions i la gestió del Prat per assegurar-nos un lloc a la societat globalitzada del segle XXI. El finançament de les inversions podria venir de les entitats financeres catalanes, arrelades al territori. Invertir en infraestructura aeroportuària sol proporcionar rendiments estables i acceptables a mitjà i llarg termini, fet que allunyaria l'espectre de les recents i vertiginoses caigudes dels mercats borsaris internacionals. Per altra banda, la gestió de l'aeroport s'ha de descentralitzar o/i privatitzar. Per quin motiu Abertis Airports, empresa catalana que gestiona vuit aeroports internacionals (com London Luton, Cardiff International i Stockhom Skavsta), no pot gestionar l'aeroport del Prat?

Jordi Franch Parella, professor d'economia i organista titular de la Seu de Manresa.