Adéu al Papa Joan Pau II

Després del 1917 i del triomf de la revolució bolxevic a la difunta Unió Soviètica, els economistes austríacs Ludwig von Mises (1881-1973) i el seu deixeble Friedrich August Hayek (1899-1992, premi Nobel d’Economia el 1974) entren en un debat amb els economistes marxistes com el polac Oskar Lange (1904-1965) sobre la viabilitat del comunisme. L’escola austríaca demostra ja aleshores que no és possible el càlcul econòmic racional en un règim de planificació centralitzada i que una societat, sense institucions bàsiques com la propietat privada o la família, sense preus o sense la llei de l’oferta i la demanda, no pot sobreviure. Oskar Lange va reconèixer la validesa de l’anàlisi de Mises i proposà a les autoritats comunistes que li dediquessin a l’economista austríac una estàtua a la principal plaça de cada ciutat.

Aquest dissabte 2 d’abril passarà a la història pel traspàs d’un altre gran polac universal: Karol Wojtyla, Papa Joan Pau II. Un dels artífexs (no l’únic) de la caiguda del mur de Berlín el 1989, de la constatació empírica de la impossibilitat de viabilitat real d’un sistema de planificació centralitzada i, en definitiva, del comunisme. Nascut el 1920 a Wadowice (Cracòvia), va ser ordenat sacerdot als 26 anys, bisbe als 38, arquebisbe als 42, cardenal als 47 i Papa als 58, sent el seu pontificat el tercer més llarg de la història (després de sant Pere i Pius IX). Brillant i destacat estudiant des de la infantesa, coneix ben aviat la mort dels seus pares i germans. Pateix el jou del nazisme, primer, i del comunisme, posteriorment. Amplia estudis a Roma amb una tesi doctoral sobre el místic castellà Juan de la Cruz. El seu pontificat (dedicat a la Mare de Déu amb el lema Totus tuus) és un dels més extensos de la història de l’Església tant en doctrina com en acció pastoral. Com ministre de la paraula i pastor universal, Joan Pau II ha publicat 14 encícliques i 4 llibres, ha convocat 8 sínodes universals i 4 continentals, ha promulgat un Catecisme universal i un Codi de l’Església, exercint un magisteri escrit de 30 volums i elevant als altars a més sants i beats que tots els Papes anteriors junts. El seu magisteri ha estat qualificat de conservador en l’aspecte moral (refús del matrimoni homosexual i del dret a adoptar, condemna de l’avortament ...) i de progressista en l’àmbit social, en una defensa a ultrança de la dignitat humana i dels drets humans, la vida i la llibertat els primers, en la seva opció preferent pels pobres, en la crítica a un materialisme alienant o a la guerra d’Irak.

Papa global i mediàtic, realitza 105 viatges apostòlics, recorre 3 vegades la distància de la terra a la lluna, pronuncia més de 3.000 discursos i es dirigeix presencialment a més de 20 milions d’espectadors, en especial els joves. Recordem la seva vinguda al Monestir de Montserrat el 1982 enmig d’un diluvi d’aigua i vent. Les noves tecnologies de la comunicació, abans poc més que tolerades per l’Església, passen ara irremissiblement a integrar-se en la missió pastoral del pontífex. Les seves visites a les mesquites, sinagogues jueves i temples budistes han causat sensació a escala mundial.

Que el proper pontífex continuï construint ponts d’unitat i comunió ecumènica, d’amistat fraterna amb les altres religions i de relació amb tots els homes i dones del món.

Jordi Franch i Parella.