La Simfonia núm. 9 en re menor, opus 125 "Coral", de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827) va ésser estrenada el 7 de maig de 1824 al Kärntnerthor-Theater de Viena. Aleshores Beethoven estava ja completament sord. No va poder dirigir l'estrena i després del final de l'obra, el geni de Bonn continuava d'esquena a una audiència que l'aclamava triomfalment. Va haver de ser la contralt solista, Karolin Unger, qui gentilment li agafés el braç per donar-li la volta i presenciar l'última i més gran recepció pública. 180 anys més tard, la 9ª de Beethoven s'ha tornat a escoltar a Manresa. Els intèrprets han estat l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l'Orfeó Manresà (presidit per Lluís Piqué Sancho i dirigit per Lluís Arguijo Vila), la Coral Càrmina i Solistes Vocals.
La partitura és difícil, sense treves i de tessitura extrema. Beethoven no va fer cap concessió als cantants de l'època que li demanaven abaixar les notes més agudes. D'alguna manera, aquesta obra trenca les normes formals i constructives de la simfonia a l'introduir la veu humana a l'últim moviment. Beethoven ja ho havia intentat en simfonies anteriors, però els seus mestres, Haydn especialment, li ho havien desaconsellat. La composició poètica de Friedrich Schiller (1759 - 1805) sobre la que Beethoven basa l'Himne a l'Alegria (An die Freude) era inicialment un Himne a la Llibertat (Freiheit), però la censura de l'època no ho va acceptar. Els poders establerts temen l'home lliure i el procuren esclau de passions múltiples. Així, quan el Mur de Berlín va caure el 1989 i el comunisme va haver de reconèixer el seu estrepitós fracàs, Leonard Bernstein va reunir una orquestra i cor internacionals per a interpretar in situ, via satèl.lit, la 9ª de Beethoven.
A Manresa, el públic va respondre a la crida d'aquesta obra universal. Més de 2.100 persones ompliren el dimecres 22 de desembre el Nou Congost (anteriorment, 3.300 persones van acollir el Messies de Georg Friedrich Händel a Santa Maria del Mar, temple germà de la nostra Seu). L'orquestra va fer una interpretació freda i mancada de passió. Semblen perdre la guspira de la inspiració quan es troben lluny de l'Auditori de Barcelona, d'excel.lent acústica. La Coral Càrmina es va presentar només amb una cinquantena de cantaires i l'Orfeó Manresà, amb precisa direcció tècnica, va aportar la intensitat i l'emoció que es mereix aquesta obra. Lamentables varen ésser el soroll continu de la calefacció (desmais inclosos) durant els dos primers moviments i el descontrol tècnic dels focus de l'escenari. Tan difícil hauria estat parar la "percussió tèrmica no desitjada" abans de l'inici del concert? L'acústica seca del Nou Congost fa que aquest no sigui el lloc més adient per a la realització de concerts. Amb tot, l'audiència va respondre magníficament a una de les obres més magistrals de la civilització occidental.
És necessari liderar propostes culturals i artístiques. Més enllà dels símbols, massa vegades buits de contingut, la vitalitat del teixit social passa per una sòlida estructura productiva que alimenti necessitats d'ordre més elevat. Per exemple, qui no coneix el petit poble de Puig-Reig gràcies a la qualitat i àmplia difusió de la seva Polifònica? Cal dinamitzar i vigoritzar el nostre capital social. L'Orfeó Manresà, entitat senyera de la vida cultural manresana, ha excel.lit amb produccions com El Retaule de la Llum, en el centenari de la seva fundació; organitzant concerts com el de l'Orfeó Donostiarra i el de Montserrat Caballé, ambdós a la Basílica de la Seu. Ara conclou brillantment la XXV Temporada Mestre Blanch amb la Novena Simfonia de Beethoven. Enhorabona i per molts anys.

Jordi Franch Parella