Corpus, la institució de l'Eucaristia

Després de la cinquantena de dies del període pasqual, celebrem avui el Corpus. Quan Jesús va saber el seu temps arribat, abans de la passió, reuní els seus deixebles i compartiren l’Últim Sopar. Aquest ha inspirat nombroses obres d'art, pictòriques i també musicals. Un dels corals de Johann Sebastian Bach, Jesu wahres Brot des Lebens (Jesús, veritable pa de vida) de la cantata BWV 180, Schmücke dich, o liebe Seele, està inspirat en les paraules de Jesús al cenacle.

L’Últim Sopar, rememorat tant a la cerimònia de Dijous Sant com a la de Corpus, és un fet central i decisiu pel llegat que deixa a la humanitat sencera. El Gènesi narra com Adam i Eva varen menjar, enganyats per la serp, de l'arbre prohibit del bé i del mal, suposant això l'expulsió del jardí de l'Edèn, la pèrdua de la gràcia original i la mort de l'home. Amb l'últim sopar, Jesús no només instaura l'eucaristia, sinó que mostra el camí de la vida eterna. La consagració del pa en el cos de Crist i del vi en la seva sang renova místicament el sacrifici de Jesús a la creu. L'home és restituït a Déu a través de l'aliança nova i eterna del sacrifici pasqual. L'aliment de l'eucaristia no és com el mannà del desert. El fragment del Deuteronomi ens recorda els quaranta anys que el poble jueu, guiat per Moisès, va tardar en sortir d'Egipte, lloc d'esclavatge, i travessar el desert. Quaranta anys alimentats amb el mannà, en una terra eixuta sense aigua, infestada de serps verinoses i escorpins. Ells van morir, però Jesús ens diu que “els qui mengen aquest pa, viuran per sempre”.

A l'evangeli, Joan reprodueix els últims versicles del discurs de Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm, on afirma ser el pa baixat del cel, aliment que porta a la vida eterna. Els oients murmuraran amb la grandiositat de les seves paraules. És que potser no és el fill de Josep, el fuster? Com pot auto anomenar-se el pa del cel? Cal recordar que la cultura jueva distingeix entre carn pura i impura, alhora que observa estrictes normes d'alimentació. Els seus veïns, incrèduls i escandalitzats, li demanaran un senyal extern miraculós, com el mannà del desert, oblidant que només Jesús té paraules de vida eterna, mentre que els israelites guiats per Moisès van morir tots. Pau de Tars, a la seva carta als corintis, afirma que el pa que compartim, comunió amb el cos de Crist, és un de sol. I exhorta els cristians a formar un sol cos, ja que participem del mateix pa. És avui realment així? Els cristians protestants també recorden l'últim sopar de Jesús i celebren l'eucaristia, entenent-la com a símbol recordatori de la passió de Crist. No totes les confessions protestants, però, tenen la mateixa orientació. Luter pensa que en l'eucaristia Crist està present a través de la consubstanciació (la substància del pa i el vi s'uneix a la substància del Cos i Sang de Crist). Calvino, en canvi, no considera que hi hagi cap modificació de la substància i, per tant, la presència de Crist és purament espiritual i insubstancial. Finalment, Zwingli i la majoria dels protestants entenen que l'Últim Sopar és un simple acte recordatori de la Passió i Mort de Crist, sense que hi hagi ni presència de Crist ni canvi substancial en el pa i el vi. En qualsevol dels casos, immersos en una crisi polièdrica, econòmica, política, i també moral, Corpus hauria de fer renéixer i globalitzar la celebració eucarística, font i cim alhora del cristianisme, que pateix en les nostres latituds d’una notable desafecció i manca de vitalitat.