S'ha fet públic que el creixement de l'economia espanyola durant el passat 2005 va ser del 3,4%, molt superior al 1,6% de la Unió Europea (1,8% de Gran Bretanya, 1,4% de França, 0,9% d'Alemanya) i al 1,3% dels països que integren la zona euro. Lluny de caure en posicions triomfalistes i congratulatòries, caldria rascar una mica la llustrosa superfície i veure què s'hi amaga a sota d'aquestes xifres.
En primer lloc, i de forma força evident, l'atonia i manca de dinamisme de la societat europea. Créixer quantitativament més que països estancats té un mèrit semblant al de caminar més ràpid que un ancià artrític (que, per altra banda, ens porta terreny guanyat). En segon lloc, és necessari examinar la sostenibilitat d'aquest creixement.
Adam Smith (1723-1790), autor de "La riquesa de les nacions" (1776), ja assenyalava que el creixement depèn de la utilització dels factors productius i de la seva productivitat. Respecte el primer factor, recents dades de l'Enquesta de Població Activa mostren que la taxa d'ocupació espanyola (ocupats respecte majors de 16 anys) ha assolit un màxim històric del 52%, només deu punts percentuals per sota dels Estats Units. En referència al segon factor, s'encenen totes les alarmes. I és que es creen molts llocs de treball de molt baixa productivitat. Creixem més que Europa gràcies al consum i a la construcció, basats en un endeutament històric.
Calen tres tipus de condicions virtuoses per a un creixement sostingut i equilibrat. La primera és basar-se en l'estalvi intern, les exportacions i la inversió en capital humà i físic (més que no pas en la sobreinversió immobiliària).
La segona és tenir accés a un cost de finançament barat per abundància d'estalvi. En canvi, nosaltres tenim uns tipus d'interès baixos (i creixents) causats per una desaforada expansió monetària i creditícia, mentre l'estalvi és mínim.
En tercer lloc, cal una liberalització (que no és sinònim de privatització) que augmenti la competitivitat i rebaixi els preus dels sectors regulats monopolísticament. Clarament, no complim cap de les tres condicions.
Creixem més que els nostres veïns europeus, però ho fem d'una forma desequilibrada, no sostenible i a costa de fortes pujades en els preus. Lluny d'instal.lar-nos en l'autocomplaència, cal introduir canvis en un model de creixement que es mostra desequilibrat i esgotat.

Jordi Franch Parella.