Europa i/o Amèrica

Europa i/o Amèrica (Regió 7, 16/12/04)

La relació entre Johann Strauss (pare) i Johann Strauss (fill) no va ser bona. El creador del vals vienès (el pare) no va digerir l'èxit obtingut pel fill amb obres com An der schönen blauen Donau ("Al bell Danubi Blau") , Wiener Blut ("Sang vienesa") o Die Fledermaus ("El rat-penat").
Europa va ser el punt focal de referència en la gènesi i creixement dels Estats Units. Avui, no obstant, les relacions filials entre la vella (mai més ben dit) Europa i els EUA no passen per un bon moment. La recent reelecció de George W. Bush al capdavant de la Casa Blanca ha posat de manifest més diferències. Els valors morals ocupen a l'altra banda de l'Atlàntic un lloc preeminent. Si l'economia ("It's the economy, stupid") va catapultar Bill Clinton en les passades eleccions, la religió i la ideologia és un dels factors que ha jugat a favor de Bush i en contra de Kerry en la recent pugna electoral. Tot i que Kerry va guanyar en dialèctica a Bush, la crítica àcida i la manca d'una alternativa coherent no el van ajudar (al presentar-se com a commander-in-chief es va situar en un lloc que ja ocupava Bush en primera opció). Per altra banda, la situació econòmica d'Estats Units és preocupant, encara que no tant com la d'Europa.
La política econòmica de Bush no ha estat bona. L'increment de la despesa pública (militar) ha estat desmesurat, els aranzels han obstaculitzat el lliure comerç i els subsidis agrícoles han tornat a perjudicar els països més pobres. Amb tot, els impostos han baixat, el PIB va créixer un 4,4% el 2003, el creixement del 2004 és del 3,8% i l'atur està en el 5,5% de la població activa (comparin aquestes dades amb les de qualsevol país de la vella Europa, exceptuant Gran Bretanya). En comparació amb la Unió Europea, els Estats Units tenen 9 persones més ocupades per cada 100 en edat de treballar, treballen 211 hores més a l'any i tenen una productivitat per hora treballada un 10% superior a l'europea. Si la tassa d'ocupació de la UE fos idèntica a la nord-americana, la UE tindria 16 milions de llocs de treball més que els actuals. Als EUA és preocupant l'augment del nombre de pobres (més d'1 milió l'últim any) fins arribar als 35,9 milions. De tota manera... l'umbral de pobresa està a l'entorn de 18.000 dòlars per persona i any ¡¡ (quantes persones a casa nostra passen amb menys de 14.000 euros a l'any ò 1.167 euros mensuals?). El dèficit fiscal acumulat dels EUA és el més gran de la seva història (500.000 milions de dòlars), equivalent al 4,5% del PIB. Però també el dèficit fiscal de França és del 4,1% i el d'Alemanya del 3,8% del PIB. Tots suspendrien l'examen dels criteris de Maastricht.
Passen desapercebuts, però, dos factors que, més que preocupants, són alarmants: la política monetària de la Reserva Federal i la històricament baixa capacitat d'estalvi dels americans (tampoc la Unió Europea aprova en aquests dos registres). Es pot suposar que el segon mandat de George W. Bush serà millor que el primer al no haver de buscar la reelecció (limitació que bé es podria introduir a Espanya).
Cal tenir una bona relació amb els EUA, deixant clar que amistat no és vassallatge. Hem fet un llarg camí junts en la defensa de la civilització occidental, compartint valors com la llibertat, la responsabilitat, la llei o la igualtat. I aquests són valors massa importants com per a ésser dilapidats.