La Resurrecció de Llàtzer

El valor atorgat al fi de tota activitat humana condiciona i determina els mitjans necessaris per aconseguir-lo i la seva utilitat. En economia s'estudia com el valor final del bé de consum que es produeix, en condicions de mercat, determina el salari de la mà d'obra necessària per a fabricar-lo. Si el valor final del bé de consum disminueix, també ho faran el salaris; i viceversa. El destí últim de l'ésser humà en aquest món, tots hi estarem d'acord, és la mort física. La mort iguala tota persona, amb independència de la seva riquesa, sabiduria o credo. Com deia el poeta castellà del segle XV, “Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar que es el morir (...) Allegados son iguales, los que viven por sus manos y los ricos”. La mort és l'últim port del nostre viatge terrenal. El seu misteri només ens acostuma a colpir quan la veiem propera en el temps o quan recau sobre una persona estimada. La valoració o interpretació que se'n fa és molt diversa i variada. Hi ha qui considera que és un destí final i últim, sense esperança de poder anar més enllà. I també hi ha qui la considera el punt d'inici d'una existència renovada i diferent, com la papallona quan abandona la crisàlide.
La resurrecció de Llàtzer és un dels miracles més espectaculars de Jesús. Era d'un poble proper a Jerusalem i el germà de Marta i Maria. Fent quatre dies que estava mort, Jesús el torna a la vida. No és l'única resurrecció descrita als evangelis. Jesús també ressuscita el fill de la vídua a Naïm, poble proper a Natzaret, i la filla de Jaire, un dels caps de la sinagoga de Jerash, a l'actual Jordània. I és que Jesús de Natzaret no és només un líder carismàtic o el portador de la Bona Nova , sinó també el vencedor de la mort. “Jo sóc la resurrecció i la vida i el qui viu i creu en mi, no morirà mai més”, diu Jesús a Marta. La victòria sobre la mort ofereix un nou sentit a la vida.
Molts dels jueus que veieren el que va fer Jesús van creure en ell, però no tots. L'enveja s'apoderà d'alguns d'ells i començaren a maquinar com ho podrien fer per matar-lo. I és que el sentiment envejós, mai innocu ni neutral, porta la llavor de destrucció. I és l'enveja dels fariseus i mestres de la llei, que veuen amenaçat el seu poder religiós, el que portarà a la mort a Jesús, preparant així la Pasqua de Resurrecció.

Jordi Franch Parella