8 d'agost de 1944. Les tropes de l'exèrcit nordamericà i alguns
francesos estan a les portes de París, a punt d'alliberar-la. Hitler
ordena a un dels seus generals resistir ... o destruir la ciutat. Aquesta pel.lícula
(¿Arde París?), amb guió de Coppola, va comptar amb un
impressionant repartiment d'actors (Kirk Douglas, Glenn Ford, Alain Delon, Orson
Welles, Jean-Paul Belmondo ...).
27 d'octubre de 2005. 10 estudiants de secundària estan jugant a futbol
en el suburbi parisenc de Clichy-sous-Bois. Arriba la policia per a identificar-los
i s'escapen. Tres d'ells s'amaguen en un transformador elèctric d'EDF.
Dos moren electrocutats i el tercer pateix ferides greus. A partir d'aquí
comencen a cremar-se vehicles i comerços, centres educatius i hospitals,
s'extenen els amotinaments a altres ciutats... fins que l'ambiciós polític
Sarkozy, titllant d'escòria la joventut del banlieue, decreta l'estat
d'urgència i l'expulsió dels implicats en els actes vandàlics.
Què està passant a la Grand France? Es deu a l'extrema marginalitat
dels joves ciutadans francesos, descendents d'immigrants en segona o tercera
generació? Certament que els primers incidents provenen de barris perifèrics
i no del bulevar Saint-Germain. Però tampoc es pot parlar pròpiament
d'extrema pobresa. A Evry, on un home va ser mort, hi prospera una universitat
i la població gaudeix d'abundants zones verdes.
Es deu a la deixadesa política i a la falta d'inversions públiques
socials? No oblidem que França té una economia marcadament keynesiana
i fortament intervencionista. Els governs, tant de dretes com d'esquerres, han
invertit en equipaments socials. En aquestes zones, els treballadors socials
són munió com també ho és la delinqüència
juvenil, en un entorn dotat d'equipaments públics com guarderies, piscines,
clubs juvenils i espais col.lectius. S'hi hagués pogut invertir més?
Segur que sí. Però no seria cap garantia que, d'haver-se duplicat
l'esforç pressupostari, s'haguessin evitat els problemes.
Es deu al fonamentalisme islàmic? Sembla ser que no. Els líders
musulmans s'han posicionat en contra dels avalots i han prohibit als seus adeptes
de participar-hi. Per altra banda, molts amotinats provenen de l'Àfrica
occidental i no són musulmans o bé són musulmans sense
especials sentiments religiosos (sans foi et sans loi, sense fe i sense llei).
Els francesos haurien de reconstruir el seu ego nacional i no menysprear a tots aquells que no es corresponen amb aquest ideal. És el que el sociòleg Alain Touraine anomena "la falsa consciència dels francesos quan parlen d'ells mateixos". I els polítics haurien de flexibilitzar aquesta encarcarada economia que amb un creixement raquític frustra la il.lusió col.lectiva d'una població que no pot millorar la seva situació social. S'ha de tornar a activar la possibilitat de progressar socialment. I això, amb estancament i sense creixement econòmic, és certament difícil.
Jordi Franch Parella.