El Fons de Reserva de la Seguretat Social té una dotació actual de 19.330 milions d'euros, suficient com per pagar les pensions de jubilació durant quatre mesos. Excel.lent notícia. De tota manera, caldria rascar el brillant esmalt d'aquest titular per veure què s'hi amaga dessota. D'entrada, aquest momentani superàvit és fruit de la inflexió a la baixa del nombre actual de pensionistes (conseqüència directa del milió de morts de la Guerra Civil) i de la inflexió a l'alça del nombre de cotitzants a la Seguretat Social (incorporació de la generació del baby boom al mercat laboral i arribada d'un gran nombre d'immigrants estrangers). Actualment, quatre treballadors paguen sobradament la jubilació d'un pensionista. Fins aquí, cap problema.
Els problemes comencen a venir quan constatem la baixa productivitat de la població ocupada, l'augment de l'esperança de vida i el canvi en l'estructura demogràfica. El creixement demogràfic previst a Espanya és molt inferior al dels nostres veïns europeus. El descens de la taxa de natalitat a 1,18 reflecteix la forta disminució del nombre de fills per dona, molt per sota del nivell de renovació generacional. El nombre de naixements que una població requereix per no disminuiir s'estima en 2,1 fills per dona. Com a conseqüència, s'observa un envelliment de la població espanyola, ja que creix molt el nombre de persones compreses entre els 55 i els 65 anys. Aquest grup es convertirà en inactiu en pocs anys, de manera que la població activa acusarà un descens brusc i important. Es preveu que el sistema actual de pensions estigui en fallida tècnica el 2030, quan dos treballadors en actiu hagin de sostenir un pensionista. Enumerem quins són els problemes de l'actual sistema:
Primer. El sistema de pensions està potencialment en fallida.
Segon. La taxa de retorn és molt baixa. El rendiment que s'obté dels pagaments a la Seguretat Social podria augmentar. L'actual sistema no és eficient des d'un punt de vista financer.
Tercer. L'actual sistema té efectes negatius sobre el creixement econòmic i el desenvolupament social. Redueix el nivell d'estalvi, repercutint desfavorablement sobre la inversió, la producció i l'ocupació.
Quart. L'actual sistema perjudica la població pobra. La població rica comença a treballar relativament més tard que la població amb menys recursos i la seva esperança de vida és superior. Això fa que els rics cotitzin menys anys que els pobres, però que cobrin posteriorment durant més temps les pensions.
Cinquè. L'actual sistema perjudica la població masculina. L'esperança de vida de les dones supera en cinc anys la dels homes. Per tant, el gènere femení cobrarà les pensions més anys que el seu complementari masculí.
Sisè. L'actual sistema perjudica la població jove. Donada la tendència demogràfica, els joves hauran de pagar més i cobrar menys que els seus antecessors (si és que es cobra).
Setè. L'actual sistema perjudica determinats col.lectius. Persones que morin a l'entorn dels 65 anys (o abans) pagaran molt i cobraran poc. Així, un fumador actiu (o passiu) que mori de càncer de pulmó als 65 anys haurà cotitzat tota la seva vida, però es veurà privat de la seva pensió.

Jordi Franch Parella ©