Amb el propòsit de tornar a guanyar les properes eleccions del 17 de setembre, l'actual primer ministre suec el socialdemòcrata Goran Persson ha desestimat les propostes de l'oposició i ha promès augments de la despesa pública superiors als 3.500 milions de dòlars. És la imatge d'una Suècia amb impostos elevadíssims i una despesa pública que supera el 50% del PIB.
No obstant, la major part de les empreses sueques que coneixem avui (Volvo, Saab, Electrolux, SKF, AGA ...) tenen l'origen a finals del segle XIX, en una època de desregulació i gran creixement econòmic, beneficiant-se d'un llarg període de pau. Suècia no ha intervingut en cap conflicte bèlic des de l'any 1804, quan va ésser invadida per Rússia i va perdre el territori que forma l'actual Finlàndia. Les polítiques de lliure mercat i la laboriositat dels seus habitants van fer que Suècia es convertís, entre 1870 i 1950, en un dels països més admirats i amb més alta renda per càpita del món, després dels Estats Units, Suïssa i Dinamarca. La gran expansió de l'estat del benestar va tenir lloc entre 1950 i 1976, quan el total de la despesa pública va passar del 20% del PIB a més del 50%. La forta regulació de les empreses i l'alça en els impostos decretada per Olof Palme, assassinat el febrer de 1986, va mermar la competitivitat del país, que cau en una profunda recessió el 1990, de manera que 3 anys més tard el seu PIB havia disminuit un 5% i Suècia cau del 15è al 20è lloc en el ranking mundial de renda per càpita, disparant-se el dèficit públic a més del 10% del PIB i el total de les despeses públiques a quasi el 70% del PIB. S'imposa la inaplaçable reforma d'un estat del benestar insostenible. Tant els governs d'Ingvar Carlsson com del conservador Carl Bildt inicien reformes de lliure mercat, reduint impostos i despesa pública, desregulant el sector bancari, liberalitzant i privatitzant sectors econòmics clau.
Actualment, Suècia és el quart país més ric d'una estancada Europa, encara que seria el setè estat més pobre en un context de creixement més dinàmic com a Estats Units. Els impostos són encara opressius, la regulació continua sent excessiva i el mercat laboral massa rígid. El sector privat ha perdut 300.000 llocs de treball en els últims 40 anys i només el sector públic crea ocupació. La taxa oficial d'atur és del 5-5,5%, però aquesta xifra és enganyosa. El govern suec, per tal de donar treball a les joves generacions en un mercat laboral tan travat, es veu obligat a jubilar anticipadament a més de 540.000 treballadors i treballadores, reduint artificialment el nombre d'aturats. Tampoc no es comptabilitzen el gran nombre de malalts reals o imaginaris que el generós estat suec subsidia. D'una forma altament curiosa, milers de suecs cauen simultàniament malalts quan hi ha esport televisat. La taxa real d'atur es situaria per sobre del 20%, de la mateixa manera que la taxa d'atur entre els (pocs) immigrants no comunitaris supera el 50% (!).
És possible que la promesa d'augments en la despesa pública a les vigílies de les properes eleccions pugui aconseguir un grapat de vots dels diferents grups de pressió. No obstant, és més difícil de creure que sigui aquest el camí que hagi de tornar la prosperitat perduda a mitjà i llarg termini al país capdavanter en la implantació massiva de l'estat del benestar.

Jordi Franch Parella.