Gustav Mahler (1860 - 1911), compositor i director d'orquestra austríac, va suposar un punt àlgid en l'evolució de la simfonia romàntica. A les seves simfonies s'hi aprecia la influència de Ludwig van Beethoven i Johannes Brahms, així com de Richard Wagner i Anton Bruckner. Introdueix la música vocal i coral a la simfonia (segona, tercera, cinquena i vuitena), com Beethoven ho va fer a la Novena, aconseguint una unió musical i dramàtica similar a la que Wagner buscava en els seus drames musicals.
Daniel Barenboim, nascut el 1942 a Argentina, és un virtuós pianista i també director d'orquestra jueu. De doble nacionalitat argentina i israeliana, ha treballat llarga i fructíferament amb tres orquestres germàniques (la Filharmònica i la Staatskapelle de Berlín, així com amb l'orquestra del festival de Bayreuth) en un clima de respecte i afecte mutu.
Fruit d'una trobada amb l'escriptor palestí Edward Said en un hotel de Londres als inicis dels 90, va sorgir una profunda amistat que ha fructificat en la West-Eastern Divan, orquestra de joves músics amb talent que provenen de Tunísia, Egipte, Síria, Líban, Jordània, Palestina i Israel. L'objectiu és promoure la pau, el diàleg i la reconciliació fonamentalment a través de la música, promovent també l'acció educativa per tal d'aconseguir una formació integral.
Al capdavant de la West-Eastern Divan Orchestra, Barenboim va oferir la Simfonia número 1 "Titan" de Mahler (TV2, 31/07) a l'auditori Príncep d'Astúries d'Oviedo. El fet molt remarcable és que en aquesta formació orquestral hi toquen joves jueus i palestins (ara també espanyols) en perfecta harmonia. El llenguatge metafísic i universal de la música uneix unes cultures que la política separa dramàticament. A l'orquestra els components s'escolten uns als altres. S'estableix un veritable diàleg sense que ningú toqui més fort que l'altre per tal d'anul.lar la seva veu.
En canvi, en el pla del llenguatge militar i de l'acció bèlica, el potent exèrcit jueu massacra i aplasta sistemàticament la desesperada reacció del poble palestí. Es busca la preservació de l'ordre i la seguretat a través de la força de les armes, aplicant l'argument de voler la pau a través de la guerra (argument que es repeteix insistentment en altres sagnants conflictes actuals). Israel també va prohibir la construcció d'una escola de música a Ramallah i l'educació a la universitat de Bir Zeit, possiblement la institució formativa més important de Palestina, adduint que eren focus potencials d'extremisme musulmà.
Aquests són dos camins diferents per a assolir la lliure cooperació i la pacífica convivència de dos pobles secularment enfrontats. Són dues maneres distintes de tractar el conflicte. A nosaltres ens pertoca escollir la via més apropiada.

© Jordi Franch Parella.