Ha estat notícia la mort de Victòria dels Àngels. La cantant va traspassar la matinada del 15 de gener, després de ser ingressada a la clínica Teknon de la ciutat comtal per problemes respiratoris.
Victòria dels Àngels López García va néixer l'1 de novembre de 1923 a l'edifici de la Universitat de Barcelona on el seu pare, immigrant andalús, n'era bidell. De ben petita, i d'amagat, li agradava jugar amb un piano desafinat del paranimf de la universitat. Quan el rector ho va descobrir, i reconeixent-hi una veu excepcional en aquella nena d'onze anys, va fer arreglar el piano i traslladar-lo a l'àtic de la universitat, on vivia la família. Molts anys més tard, concretament el 23 de desembre de 1987, Victòria tornaria al paranimf de la universitat al ser nomenada doctora honoris causa.
El 1939, després de la guerra, aquella noia de 16 anys va entrar al Conservatori del Liceu on, amb molt pocs anys, va estudiar moltes disciplines musicals. La seva presentació oficial va ser el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música. El gener de 1945, la soprano debutava al Liceu en el paper de Comtessa (Les Noces de Fígaro de Mozart). La relació de Victòria dels Àngels amb el Liceu va ser una espina clavada en el cor de l'artista. A causa de les pressions d'alguns cantants d'òpera, com ella havia dit més d'un cop, se la va mantenir allunyada del gran teatre de les Rambles. El 1947 guanya el Premi Internacional de Cant de Ginebra, plataforma del seu salt als escenaris mundials. Així, debuta amb èxit a les òperes de Londres, París, la Scala de Milà i, sobre tot, al Metropolitan de Nova York. Allà es va presentar per primera vegada el 1951, substituint a Renata Tebaldi en La Traviata, i s'hi consagrà. Hi va actuar durant deu temporades sense interrupcions.
Un debut molt destacable va tenir lloc el 1961 a Bayreuth amb Tannhäuser. Va ser la primera cantant de l'estat espanyol a fer-ho (el segon va ser Plácido Domingo). Un altre paper wagnerià encara ara admirat és el d'Eva de Die Meistersinger von Nürnberg.
Victòria dels Àngels també va ser única a dominar el magisteri del cant en tots els seus registres. Abans de debutar en un teatre d'òpera, es presentava amb un recital de lied, la forma més nua de fer música. Algunes de les seves gravacions discogràfiques es consideren encara avui no superades per ningú: Manon de Massenet, Faust de Gounod ... A qui no se li posa la pell de gallina a l'escoltar la seva interpretació de la Bachiana brasilera núm. 5 d'Heitor Villa-Lobos?
Sempre fou conscient d'haver de respondre al do d'una veu prodigiosa amb l'esforç permanent de la preparació i l'estudi. Els resultats els escoltem: qualitat tímbrica, color de veu mediterrani, expressivitat i naturalitat, meravellosa dicció. De veus dolces n'hi ha moltes; de veus capaces d'il.luminar amb l'escalf d'un sol benefactor n'hi ha poques; de veus que, a més, reuneixin una senzillesa i bondat personals, menys encara. I és que Victòria dels Àngels, a més de soprano, tenia una gran qualitat humana. Colpejada durament per les circumstàncies de la vida no es deixava portar per la vanitat personal, sinó que era una persona senzilla i desbordant d'humanitat. "No sóc una soprano amb plomes, sóc una persona que canta", deia.
I acabo amb les paraules d'Albert Guinovart, brillant pianista i acompanyant habitual de Victòria dels Àngels en els darrers anys: "Ha fet més ella donant a conèixer el repertori de cançó espanyola i, especialment, catalana, que el que pot fer un ministeri de cultura."

Jordi Franch Parella