L'anhel de felicitat és indestriable de la condició humana. És un dels drets més fonamentals de tota persona, conjuntament amb el dret a la vida i a la llibertat. Massa sovint es busca la felicitat en l'acompliment de desitjos circumstancials immediats o en plaers efímers desvinculats de tot compromís. L'absència de referents transcendents, ens recorda el profeta Jeremies, ens aboca a "no tastar mai un moment de bonança i a viure en indrets xardorosos". Són dures advertències en uns moments on prima la consecució de rèdits immediats, sense escrúpols i a molt curt termini, freqüentment desvinculats de tota ètica i moral. Una de les reflexions al cèlebre Sermó de la Muntanya, el de les Benaurances, és la dimensió temporal o diacrònica de la felicitat. La búsqueda de la felicitat immediata pot portar-nos a la infelicitat a més llarg termini. Saciar la fam d'avui, segons com es porti a terme, pot conduir-nos a una major pobresa i necessitat el dia de demà. Feliços els pensionistes d'avui (encara que cobrin poc), però ai dels pensionistes de demà, quan no hi hagin fons suficients per a sostenir el sistema públic de pensions. Feliços els qui avui vivim amb un consum desaforat, peró ai dels qui demà heretaran un planeta exhaust i contaminat. I és que la felicitat també ha de ser sostenible. En la dimensió sincrònica, al mateix temps que alguns rics riuen, s'afarten i busquen els honors d'aquest món, molts pobres ploren, passen fam i pateixen. Les benaurances no són un elogi de la pobresa, la fam o el patiment. Tampoc són les pautes de vida dels cristians, ni un consol o anestèsia contra els mals d'aquest món. No mostren cap camí a la felicitat ni són senyal de salvació. Milers de persones pateixen, ploren, passen fam ... i no són felices. Les benaurances no consagren situacions d'injustícia i dolor, sinó que alaben les persones actives que, sense més llei que l'amor, opten per la pau i es comprometen pel proïsme, amb fam i set de justícia. I és aquest compromís el que, a curt termini, pot portar pobresa, plors, fam i persecució; però, a llarg termini, la felicitat. I el fonament d'aquesta esperança, en paraules de sant Pau, és Crist ressuscitat d'entre els morts.

Jordi Franch Parella