Dèiem recentment (Suècia: model o miratge?; Regió 7, divendres 25 d'agost) que la promesa de més augments de despesa pública a les vigílies de les eleccions generals per part de l'ex-primer ministre socialdemòcrata suec, Göran Persson, podia aconseguir un grapat més de vots i ser rendible a curt termini. Però que a mitjà i llarg termini aquest no era el camí que hagi de tornar la prosperitat perduda al país capdavanter en la implantació massiva de l'estat del benestar.
Les promeses fàcils de menys hores de treball i més sous per a (quasi) tothom no han convençut al poble suec, que el passat diumenge 17 de setembre el va fer fora del poder. L'aliança que inclou a moderats, centristes, liberals i demòcrata-cristians va guanyar unes disputades eleccions i Fredrik Reinfeldt, de 41 anys, va imposar-se no només al Parlament, sinó també a la majoria de les diputacions provincials i ajuntaments. La consigna dels socialdemòcrates que "l'estat del benestar suec no ha de ser tocat" ha estat rebutjada a les urnes. Després de 12 anys consecutius de govern socialista, els suecs demanen reformes pragmàtiques encaminades a reduir els elevats impostos i la despesa pública, crear ocupació i impulsar la creació d'empreses. No es pretén destruir l'estat del benestar, però sí liberalitzar-lo i modernitzar-lo. Com Tony Blair ha fet a la Gran Bretanya i Angela Merkel ho està intentant a Alemanya. A Suècia els impostos són opressius, la regulació excessiva i el mercat laboral massa rígid. El sector privat ha perdut 300.000 llocs de treball en els últims 40 anys i només el sector públic crea ocupació. La taxa oficial d'atur és només del 5-5,5%, però aquesta xifra és enganyosa. I és que amb una simple operació de maquillatge estadístic es deixen de comptabilitzar com a aturats a més de 540.000 treballadors, obligats a jubilar-se anticipadament per tal de donar treball i facilitar la insersió en el rígid mercat laboral a les noves generacions. Tampoc es consideren aturats el gran nombre de malalts reals o imaginaris que l'estat suec subsidia i que decideixen deixar de produir per a quedar-se a casa veient la televisió quan s'escau algun esdeveniment esportiu. El poble suec ha valorat amb la necessària prudència i escepticisme unes dades oficials fàcilment manipulables i exageradament optimistes. Com deia Winston Churchill recordant a Benjamin Disraeli, polític britànic de l'era victoriana, "hi ha mentides, grans mentides i estadístiques" o, molt més recentment, en les polèmiques paraules del primer ministre húngar, el socialista Ferenc Gyurcsany, "és evident que hem mentit durant 18 mesos ò 2 anys i que l'economia húngara ha sobreviscut gràcies a la divina providència, l'abundància de liquidesa a nivell mundial i a centenars de trampes comptables que no s'han conegut."
La construcció massiva de l'estat del benestar en un país pioner com Suècia és déjà vu i comença el camí de retorn. Mentrestant, José Montilla, candidat socialista a la Presidència de la Generalitat, no sembla compartir aquesta realitat i declara que, en cas de proclamar-se guanyador en les properes eleccions autonòmiques, aplicarà polítiques "més d'esquerres" i reforçarà la implantació de l'estat del benestar.

Jordi Franch Parella.