La culpa és del capitalisme ?

El Premi Nobel d'Economia del 2001 Joseph Stiglitz ha defensat la substitució del dòlar com a divisa de reserva mundial (tornant, per exemple, a convertir l'or com a patró monetari internacional) i ha acusat, de nou, al capitalisme neoliberal (sempre salvatge) de ser la causa de la crisi financera que estem patint. Ja se sap que l'economia no és una ciència natural ni empírica, i que no permet realitzar experiments de laboratori per a verificar (o no) la validesa de les seves proposicions. Com deia Churchill, dos economistes tindran dues opinions diferents, sempre que un d'ells no sigui Keynes, el pare de l'intervencionisme estatal i del socialisme democràtic, perquè en aquest cas hi hauran tres opinions diferents.
El capitalisme és un sistema econòmic recent, doncs sorgeix arran de la revolució industrial, i suposa la cooperació voluntària de les persones amb un sistema de preus de mercat i un estat limitat. On trobem actualment el capitalisme neoliberal? A l'Europa hereva de l'intervencionisme estatal de lord Keynes on la despesa pública arriba a superar el 50% del PIB està clar que no. Japó té un deute públic esfereïdor del 180% del PIB i més sembla una economia de pacte continu entre l'estat i els grans grups industrials i financers. Rússia és l'evidència del fracàs del comunisme soviètic i, havent abandonat la direcció centralitzada de la societat, tampoc és una economia de mercat pròpiament. S'han substituït monopolis públics per monopolis privats sense que els mercats s'hagin liberalitzat i un estat corrupte no garanteix els drets més fonamentals de les persones. A mig camí entre el comunisme i el capitalisme, semblen dominar-hi els pitjors defectes d'un i l'altre. Xina tampoc és una economia de mercat. Tot i les importants reformes realitzades per Deng Xiaoping després de la mort de Mao, continua sent una economia de direcció centralitzada i regida per un partit comunista únic que adopta totes les decisions econòmiques i socials bàsiques. Trobem el capitalisme neoliberal en els països àrabs? No, doncs les seves economies, sigui quina sigui la forma d'estat, són veritables autocràcies o teocràcies. I a l'Àfrica negra? Tampoc. Continuen sent, aleshores, els Estats Units el paradigme de capitalisme neoliberal? Difícilment. Actualment la despesa pública total supera el 36% del seu PIB. Molt enrere queda la primera guerra mundial (1914-1918), abans de la qual els nord-americans no pagaven ni impost de renda, ni impostos sobre el consum, ni impostos sobre els beneficis empresarials (tan sols pagaven impostos específics sobre certs productes, com el tabac i l'alcohol) i no tenien tampoc un banc central que els manipulés financera i monetàriament. Quan Barack Obama hagi completat l'estatalització de la sanitat, l'economia nord-americana serà tant (o poc menys) socialista que l'europea.
No obstant, el que sí trobem arreu és la hipertròfia de l'estat. Hem abandonat els intercanvis lliures i voluntaris entre persones responsables dels seus actes, per dipositar les nostres esperances en la gran maquinària impersonal de l'estat, en un mercadeig incessant de privilegis concedits a col·lectius organitzats a canvi del suport polític pertinent. El capitalisme de mercat ha mort. Visca el capitalisme d'estat (o no) !

Jordi Franch Parella