Direcció equivocada

Comencem el nou any pitjor que vàrem acabar el 2008, però segurament millor que el que ens depararà el 2010. La crisi segueix el seu curs inexorable i restem a l'espera de veure quina serà la política econòmica del nou president dels Estats Units, Barack Obama. Les mesures per resoldre una crisi financera internacional no estan en mans dels governs nacionals, i menys dels autonòmics o locals. No obstant, els governs continuen tenint un poder considerable i cal veure què no han fet en temps de falses “vaques grasses” i què cal fer ara. No s'han portat a terme les necessàries reformes estructurals per poder incrementar la competitivitat i la productivitat de l'economia a llarg termini. Continuem tenint un mercat de treball rígid que sobreprotegeix el treballador sènior amb alts costos d'acomiadament, subprotegeix el treballador junior i oblida el paper fonamental que juguen els emprenedors i emprenedores, veritables motors de la generació de riquesa, ocupació i benestar social. En l'àmbit local es va adoptar una política complaent caracteritzada pel gran increment de la despesa pública municipal. Des que el tripartit es va fer amb el poder l'any 1995, el pressupost municipal s'ha gairebé quadruplicat (de 26,7 milions a prop de 100 milions d'euros en el present exercici). La bombolla immobiliària va permetre obtenir ingressos extraordinaris i finançar l'expansió del consistori. Ara que la bombolla ha punxat i el somni de falsa prosperitat també, els ingressos flexionen a la baixa. També ho haurien de fer les despeses. Però no. El tripartit ha preferit evitar el cost polític d'aquesta impopular mesura, obsequiant els manresans i manresanes amb un brutal increment dels valors cadastrals i, per tant, de l'impost sobre béns immobles. El valor cadastral mitjà gairebé s'ha quadruplicat (107.000 euros) i Manresa es situa com una de les ciutats més cares de Catalunya, molt per sobre de Vic (77.000 euros), Sabadell (67.000 euros), Igualada (50.000 euros), Girona (45.000 euros), Terrassa (40.000 euros) o Reus (35.000 euros). Les revisions cadastrals es van fer en el punt àlgid del boom immobiliari (ara ja han baixat) i no reflecteixen ni la qualitat de vida ni les infraestructures i serveis que es disposen. Aquesta voracitat fiscal també es tradueix en un augment dels interessos a pagar pels préstecs concedits a l'ajuntament. Les despeses financeres es preveuen aquest any que seran 8.591.000 euros (uns 4 milions de pessetes cada dia). Una de les últimes mesures de lluita contra la crisi és la concessió per part de l'estat de 8.000 milions d'euros als ajuntaments. Això significa més despesa pública feta a corre-cuita, sense la planificació necessària i amb una execució immediata. L'objectiu és contractar treballadors desocupats i reduir l'atur. Malauradament, a mitjà i llarg termini no s'aconseguirà ni una cosa ni l'altra. Els recursos disponibles són escassos i quan s'inverteixen en fer vistoses passarel·les entre les Escodines i el Barri Antic, per posar un exemple, es deixen de fer altres inversions tant o més necessàries. Si l'administració vol portar a terme polítiques fiscals expansives per lluitar contra la crisi, hauria de començar reduint els impostos i deixar que cadascú faci amb els seus diners el que consideri més oportú. Augmentar la despesa pública i la càrrega impositiva produirà uns efectes contraris als desitjats.