Morir per a viure

El camí de la quaresma va arribant a la seva fi. Diumenge vinent Jesús farà l'entrada triomfal a Jerusalem muntat en un pollí d'ase. Mentrestant, alguns grecs que havien pujat a Jerusalem en motiu de la festa, busquen a Jesús. I és que, com ens recorda el profeta Jeremies, Déu ha escrit la seva llei en els cors de la humanitat sencera, l'ha posat a l'interior de l'home. Aquesta llei és senzilla, no calent ni nombroses disposicions addicionals ni extensos reglaments que la desenvolupin. Tampoc és una llei particular que busqui uns resultats determinats en unes circumstàncies concretes, sinó que la llei de l'amor és universal i genèrica. L'ésser humà té un anhel permanent de conèixer el Déu que ens perdona la culpa i esborra el pecat. També aquells grecs, que no pertanyien al poble jueu i que segurament no compartien les seves tradicions, volien conèixer a Jesús. Pocs dies després començarà el patiment, la marginació, la burla, la solitud ...

L'evangeli d'aquesta setmana ens diu que el gra de blat, per a què dongui molt de fruit, ha de morir quan cau a terra. La mort no és un estat final, sinó un renéixer a un estat nou. La llavor germina i es convertirà en una planta que donarà fruit. Un ciri, per a què faci llum, s'ha de consumir. Si el ble no crema la cera, el ciri no pot il·luminar. Fent una digressió, vivim ara una forta crisi econòmica. Els dolors i patiments que comporta han de permetre albirar un nou model de creixement. Durant massa temps hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, abusant del consum basat en el crèdit barat i abundant. Això s'ha acabat i cal purgar els excessos comesos, tornant de nou a l'estalvi i a un nou ordre monetari i financer.

I és que a l'evangeli d'avui, Jesús diu als seus deixebles: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit”. Jesús anuncia la seva propera mort, terrible i ignominiosa, per la infidelitat dels jueus. Però aquest no és el destí final, sinó el punt de partida a una vida renovada a prop del Pare. Per això la mort de Jesús és infinitament fecunda, perquè mostra a la humanitat sencera el camí que porta a la resurrecció i la vida. A Jesús se'l matarà i la seva llavor, regada amb la pròpia sang, esdevé aliment espiritual i fe de tots els pobles, anticipant el seu veritable regnat. Els cristians no podem deixar de ser llum en el nostre món. Hem de contribuir a la seva millora amb un treball silenciós i constant, efectiu i sense escarafalls, sempre des de la senzillesa i humilitat personal, lluny de l'arrogància i l'ostentació. Ser seguidor de Jesús no és compatible amb la vanitat personal, l'enaltiment del propi ego o la recerca permanent del centre d'atenció mediàtica. I és que “els qui estimen la seva pròpia vida la perden, però els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.”

Jordi Franch Parella