Geoge Akerlof va guanyar el premi Nobel d'Economia del 2001 per l'estudi de la informació asimètrica que es dóna en diferents intercanvis voluntaris. Per exemple, en el mercat de cotxes de segona mà, el venedor té una informació precisa sobre quin és l'estat del cotxe que pretén vendre, però no així el comprador, que corre el risc d'adquirir un lemon (cotxe de poca qualitat als EUA). Aquesta asimetria en la informació es repeteix en diferents circumstàncies. En les entrevistes de treball, per exemple, el demandant de feina sap exactament quines són les seves habilitats i coneixements, la seva experiència professional i el seu grau d'implicació laboral. En canvi, l'entrevistador, davant currículums sovintment maquillats, disposa d'una informació necessàriament menor i ha d'esbrinar què hi ha de cert i què d'exageració o bé de simple creació fantasiosa. O pensem també en un malalt imaginari que reclama la baixa laboral a un metge. Està clar que el primer té més informació que el segon sobre quin és realment el seu estat de salut. Aquestes asimetries informatives poden arribar a paralitzar l'intercanvi: el cotxe no s'arriba a vendre perquè el comprador desconfia del seu estat real, l'empresari no contracta finalment a l'aspirant i el metge no sap fins a quin punt el pacient fa comèdia (o no).
Últimament estem assistint a un creixent distanciament entre la classe política dirigent i la societat civil. Els polítics tendeixen a ser molt optimistes sobre l'estat real de l'economia, mentre que els ciutadans percebem desajustos estructurals i situacions de gravetat a allò que ens diuen que només són petits desequilibris conjunturals i fets aïllats sense cap tipus d'importància. La percepció de la realitat és molt asimètrica i els signes d'aquest divorci es manifesten en creixents índexs d'abstenció o vots en blanc. De fet, la tendència ve de lluny i no és pas nova, però aquesta percepció asimètrica de la realitat s'està accentuant recentment. Pensem, si no, en l'última visita a Manresa del conseller d'Interior, Joan Saura (ICV). Ens diu que la percepció d'inseguretat a la població del Bages després de l'alarma creada pel cas Tous no s'ajusta a la realitat. Segons el conseller, el Bages és una de les comarques més segures de Catalunya on el número de delictes va disminuir durant el 2006. Per tant, la percepció popular de creixent inseguretat ciutadana és incorrecta i això farà que, en dos o tres mesos, el conseller d'Interior mantingui reunions amb organitzacions empresarials, comercials i socials de la comarca "per tal que la percepció de la seguretat coincideixi amb la realitat". Aquest és només un exemple del creixent cisma existent entre la classe política dirigent i la societat civil, que es manifesta en un alt percentatge d'abstenció. Un possible camí pel retrobament seria fer que l'abstenció i els vots en blanc es traduïssin en escons buits a l'hemicicle. Potser llavors els polítics es preocuparien de connectar veritablement amb els electors.

Jordi Franch Parella.