Àlbum de Personatges            5è-A
Edison, Thomas Alva I 
(Milan, Ohio1847 — Orange, Nova Jersey 1931) 
 Inventor nord-americà. Autodidacte, el 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell  enregistrador per a les votacions. Després dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic. Col·laborà amb Ch.L.Sholes en la construcció de la primera màquina d'escriure, i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica  generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó (1877-78). El 1876 instal·là a Menlo Park (Nova Jersey)els laboratoris d'investigació d'on sortiren la major part dels seus nombrosos invents (enregistrà més de 1 000 patents al llarg de la seva vida), entre les quals cal  remarcar el fonògraf (1877), la làmpada d'incandescència (1879), el telègraf 		  

Edison, Thomas Alva II 
d'inducció (1885), el cinetoscopi (1891),diversos tipus de dinamos i de motors i un tipus d'acumulador alcalí molt emprat actualment (1900-10). El 1875 descriví una ''força etèria'' desconeguda i el 1883 patentà la vàlvula termoiònica, que es fonamenta en l'emissió d'electrons produïda  pels metalls incandescents, fenomen anomenat efecte Edison. El 1927 fou nomenat membre de l'acadèmia nacional de ciències nord-americana. 
 
 

.
  
 Colom, Cristòfor I 
(? vers 1436 — Valladolid 1506) Navegant. De molt jove, navegà, com a pilot, per la Mediterrània i l'Atlàntic. Arribat, nàufrag, a les costes de Portugal, s'hi establí, es casà, i navegà cap al nord fins a Islàndia, i cap al sud, amb els  portuguesos, fins a Guinea i a la Gomera. En aquest ambient Colom formà les seves idees cosmogràfiques i el pla de descobriment. Aquest pla no convencé Joan II de Portugal (vers el 1484) ni els reis d'Anglaterra i de França, als quals fou ofert pel seu germà Bartomeu. A la cort castellana, les negociacions foren tenses ateses les pretensions de Colom com a cap de l'empresa: a part les econòmiques —una desena part de les mercaderies obtingudes—, exigí l'almirallat i el virregnat  vitalicis i hereditaris de les terres explorades (capitulacions de Santa Fe, 17 d'abril de 1492). 
 		  
 
Colom, Cristòfor II 
Finalment, tres vaixells i una tripulació d'uns 100 homes es feren a la mar el 3 d'agost de 1492. Després d'una escala a les Canàries, marxaren a ponent. Els vents el dugueren a les illes Lucayas (Bahames) —Huanahaní (San Salvador o Watling)—, on arribà el 12 d'octubre. Tocà a Cuba (Juana), i Haití (Hispaniola), on creà una fortalesa i deixà 39 homes. Retornà amb dues caravel·les, ''La Pinta'' i ''La Niña'', puix que la nau major, la ''Santa María'', embarrancà a la costa d'Haití. Arribà amb ''La Niña'' a Lisboa el 4 de març de 1493, desembarcà a Palos el  15 del mateix mes, i anà a  Barcelona. Tot seguit fou preparat el segon viatge (setembre del 1493), amb 17 vaixells i 1 300 persones. El 3 de novembre arribà a La Deseada, descobrí Puerto Rico, i a Haití trobà exterminat pels indis el primer grup colonitzador.
 
Colom, Cristòfor III 
Fundà La Isabela i prosseguí les exploracions per les Antilles (Jamaica, litoral cubà, etc). Mentrestant hi hagué diverses insubordinacions que obligaren Colom a retornar a la Península per defensar-se (1496), havent deixat el govern al seu germà. En el tercer viatge, descobrí la Terra Ferma americana el golf de Pària i les boques de l'Orinoco. A Santo Domingo, hi trobà la població dividida, Miquel Ballester, alcaide de la fortalesa Concepció, féu costat a l'almirall, però aquest fou destituït i empresonat, amb els seus germans, per Bobadilla, el nou comissari amb funcions d'inspecció (agost del 1500); tornat una altra vegada a la Península Ibèrica, ja no recuperà més els seus poders. , hom li  permeté un darrer viatge (11 de maig de 1502), d'exploració.		  
La Bruixa 
Hi havia una vegada una bruixa molt dolenta, que vivia en un castell molt gran, un dia va sortir per segrestar a dos petits nens i la seva mare els va buscar tot el dia. Al castell, la bruixa els va ficar a la gàbia de la mort.La bruixa va trucar a la policia i els va dir que si no li donaven dos mil milions mataria els nens. Un xicot que venia de molt lluny, va entrar al castell i li va donar un cop de puny a la bruixa.El xicot es deia Joaquim i feia boxa. La bruixa no era autèntica perquè quan el xicot li va donar el cop de puny li va caure la màscara. La bruixa era la tieta dels nens i només era una broma i la van ficar a la presó. 
El xicot que va salvar els nens va anar a salvar-la i els policies el van veure. Al cap de dos anys van sortir de la presó i van ser els delinqüents més buscats pels policies,