Àlbum de Personatges	5è-B
Nicolàs el petit cowboy  El petit Nicolàs era un nen que li agradaven  molt els cavalls i sempre volia anar  a cavall. Un dia el seu poble a l'Oest, va arribar un cowboy  molt dolent que sempre atracava els bancs de les ciutats. Un dia ,al poble del Nicolàs, el bandit estava al bar del senyor Wiliam. Ell, ferit, va trucar al xèrif del poble va venir ràpidament, però el bandit  se n'anà corrents amb el cavall. El petit Nicolàs que ho havia vist tot, va  pujar al cavall del seu pare. El cavall era ràpid com el llamp i atraparen al bandit. El bandit va  disparar amb la pistola. Ell va  esquivar les bales. El bandit es va  quedar sense bales i el petit Nicolàs li va donar quatre cops de puny i el va deixar K.O., va lligar el bandit al cavall i el va portar arrossegant al poble. El xèrif el va anomenar ajudant seu, el petit no sabia com donar-li les gràcies.	Beethoven, Ludwig van I  (Bonn 1770— Viena 1827)  Compositor alemany d'origen i de cognoms flamencs (el seu avi era de Malines). Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart  posteriorment de Haydn, Schenk, Albrechtsberger i Salieri. Ben aviat sobresortí pels seus dots de compositor i de   pianista. Hom distingeix tres moments o maneres dins l'obra de Beethoven. Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de  Haydn i de Mozart, però tenen trets originals molt característics; les obres més destacables són les primeres sonates per a piano, els dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18, i el cèlebre Septet opus20.
Beethoven, Ludwig van II  Cap a la fi d'aquesta època se li manifestà la sordesa, que acabà esdevenint total. En la segona etapa (1801-1814) reformà l'estructura clàssica de la simfonia, substituint el minuet per un scherzo que permetia una major llibertat en la composició. És el moment de les simfoniesTercera a la Vuitena, del seu Concert per a violí, dels tres darrers per a piano i orquestra, dels tres quartets Rassumovski, opus 59, i de l'òpera Fidelio. D'aquesta època són també algunes de les seves sonates més famoses: l'Appassionata, opus 57, per a piano, i la Sonata a Kreutzer, opus 47, per a violí i piano.	Beethoven, Ludwig van III  En l'última fase de la seva vida (del 1815 endavant), creà les darreres sonates per a piano, com la Ham-merklavier,opus 106, els últims quartets, la Gran Fuga per a corda, opus 133, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia,en l'últim moviment de la qual introdueix, per primer cop, la veu humana (amb text de Schiller). La seva influència sobre generacions venidores fou inesborrable, car promogué la transformació de la música occidental, de la qual és, potser, el compositor més representatiu.
Pujol i Soley, Jordi I  (Barcelona 1930) Polític.Es llicencià en medicina a Barcelona.Fou un dels fundadors i capdavanter del grup parapolític CC (Catòlics Catalans) (1954). Al 1960, després d'una sorollosa protesta al Palau de la Música Catalana, fou detingut i torturat. Acusat d'ésser el cervell de la campanya popular contra Luis de Galinsoga i d'haver escrit un full imprès contra el general Franco, fou condemnat a set anys per un tribunal militar. En passà dos i mig a la presó de Saragossa i un de  confinat a Girona.	Pujol i Soley, Jordi II  La seva condemna desencadenà una àmplia campanya, dins i fora del país, i el seu nom fou exhibit com un símbol. Fou el principal creador i motor de la Banca Catalana (1962), de la qual fou nomenat conseller delegat i vice-president executiu. Abandonà les activitats i els càrrecs empresarials i fundà Convergència Democràtica de Catalunya, n'ocupà la secretaria general entre el 1976 i el 1989, i en aquest darrer any en fou elegit president. Diputat a les corts espanyoles (1977 i 1979). Al 1980 encapçalà les llistes de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya,  el qual l'elegí president de la Generalitat i el reelegí —ara, per majoria absoluta—el 1984, el 1988 i el 1992. Al 1995 fou  reelegit president, bé que només per majoria simple. Des d'aquest càrrec ha desenvolupat una política de recuperació de les institucions catalanes i de consolidació de l'autogovern català en el marc de l'estat espanyol, com també de projecció exterior de Catalunya en un sentit accentuadament europeista.